Libros de Baleares, página 2 de 7

Diccionari biografic complet dels primers reformistes mallorquins que canviaren els vells valors.Aquest estudi treu a la llum la punta dun considerable iceberg liberal que es va formar a Mallorca en la primera meitat del segle XIX. Shi consignen mes de tres-cents individus que lautora ha pogut fer visibles amb documentacio biografica inedita, seleccionats duna gran massa gairebe desconeguda.Aquests homes i dones tingueren origens socials molt diversos i molts dells encapçalaren les institucions politiques en les etapes reformistes. Foren fills duna Mallorca articulada al voltant dun prosper comerç maritim que clamava la llibertat economica i politica. Peñarrubia destaca que aquella ansia de llibertat tambe afecta llur cosmovisio i sovint els dugue a practiques vitals trencadores. Foren els primers liberals i bona part dells foren tambe els primers democrates i contribuiren decisivament a la socialitzacio dels mallorquins en els nous valors.

La Foradada 62. Son ya muchos los extranjeros, y en concreto alemanes, que viven y tienen propiedades en la isla. 21x15. 381

Recorregut pels paratges i els records de la localitat eivissenca de Corona, amb una mirada de cara al futur per preservar els indrets emblemàtics com Allà Davall, s’Illot d’en Trull i Cala d’en Sard

Narrativa

En aquest segon volum de les obres completes d´Alexandre Jaume es recull tot allò que el polític escrigué des de la presó: la correspondència, sobretot amb la família; unes notes al seu advocat, lluís Alemany, amb instruccions sobre la defensa; i Mi calvario, un conjunt heterogeni de notes en què Jaume desgrana els pensaments i, sobretot, els sentiments que li provoquen la presó i la guerra civil, i que constitueixen un testimoni únic sobre la vida al castell de Bellver.

Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos, nascut a Benavarri el 1622 i mort a Eivissa el 1689, on ocup� els c�rrecs de governador i capit� general de l’illa des de 1684, desprès d’exercir-los a Menorca due

This works covers two centuries of the history of the Kingdom of Majorca (1350-1550), marked by the most outstanding social conflicts ever to take place on the island during the late Middle Ages. The author analyses facts of great incidence on the life of the Majorcans during the Middle Ages, such as the disproportionate debt run by the Universitat of the Kingdom, the relationship between those in power and their subjects, the financial crises and the causes behind popular discontent that sometimes led to armed struggle such as the 1391 Revolt, the 1450 Fora Uprising or the 1521 Germania Revolt. Some conflicts which, all in all, bring to light an awareness of the rights of the governed, unveil the avant-gardist line of thinking of the leading sectors of the population, and show what concept was held about the rules that should apply to the conviviality between governors and the governed which, all feudal reminiscence apart, reveal a characterisation of the Majorcan temperament resting on social ideas still prevailing to-day.

Durant la Segona República, Sóller va viure un destacat període de dinamisme polític, social i cultural, fruit de l’evolució d’una societat lligada a l’emigració i a la indústria dels teixits. Aquest

Entre 1810 i 1813, les Corts reunides a Cadis protagonitzaren el primer intent de revolució liberal en la història d’Es­panya. La presència en aquestes Corts d’un grup de diputats mallorquins constit

Gracias a dieciséis hitos, Piña Homs enfoca las Baleares como fruto de una “cultura de encuentros”: "Quienes sigan pretendiendo sentirse sólo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se

En l epoca de la Guerra del Frances, Mallorca compta amb una gran riquesa de diaris i publicacions, envejada per altres territoris del continent. Aquest treball defineix algunes variables qualitatives facils d avaluar, i mostra com no hi ha un distanciament tan allunyat entre la mentalitat politica mallorquina i la de la resta d Espanya i Europa.

.

El procés de depuració franquista contra els docents balears.El triomf del cop d’estat del juliol del 1936 va suposar la fi de la legalitat de la Segona República a Mallorca i les Pitiüses, i va impl

Per a conèixer les condicions laborals i la lluita reivindicativa de les dones menorquines en el sector secundari des dels orígens fins als nostres dies. D’ençà de les primeres fases de la industrial

Els inicis del turisme de masses és una història plena d’encerts i marrades, d’esperances i desenganys que constitueixen les arrels de l’economia mallorquina actual. En temps de la Segona República,

El Obrero Balear fou l’òrgan d’expressió dels socialistes mallorquins durant més de trenta-cinc anys. Només l’esclat de la Guerra Civil i la repressió que vingué després pogueren rompre una de les tr