Libros de Baleares, página 2 de 8

El patiment dels animals a Mallorca als segles xix i xx va minvar amb les maquines i els nous entreteniments de masses, encara que n& x02019;hi ha restes. Al segle xx, amb el resultat de l& x02019;augiment del patiment animal, va apareixer la maniipulacio geneitica, cria i sacrifici industrials barats, base de la societat de consum i del turisme de massa. Com a reaccio, han aparegut a l& x02019;illa associacions animailistes, la major part veganes i amb resso entre els joves. Unes, benestaristes, volen millorar la vida dels animals; d& x02019;altres, antiespecistes, no accepten l& x02019;us dels animals com a propietat dels humans. En tot cas, ha pujat l& x02019;oferta vegana.

L’activitat i la presa de consciència obrera a Mallorca. Història política, republicanisme, cooperativisme, sindicalisme agrari... L’aparició l’any 1973 de l’obra de Pere Gabriel El moviment obrer

El 1974, el celebre agent sovietic Lev Vassilevski (1903-1979) –estret col·laborador de Lavrenti Beria i peça clau en l'assassinat de Trotski– publica a Moscou un text en que relata una perillosa missio d'espionatge efectuada la tardor de 1938 a la Mallorca franquista a bord d’un submari republica. Mig segle mes tard, s'edita per primera vegada a l'Estat espanyol una traduccio d’aquell escrit, acomipanyada d'un estudi introductori i d’anotacions de tipus historic, geografic i linguistic. Tot plegat, el volum resultant permet interpretar criticament les sorprenents informacions proporcionades per l'agent estalinista en un document força insolit sobre l’etapa final de la Guerra Civil.

Durant la Segona República, Sóller va viure un destacat període de dinamisme polític, social i cultural, fruit de l’evolució d’una societat lligada a l’emigració i a la indústria dels teixits. Aquest

Les possessions a Mallorca i els llocs a Menorca i a Eivissa han estat, fins a dates relativament recents, els grans eixos articuladors del paisatge agrari, i una unitat destudi basica per a entendre el mon rural illenc. Aquestes grans unitats dexplotacio agropecuaria, presidides per un gran casal i instal·lacions annexes, eren propietat de senyors, gestionades directament pels terratinents, o be la seva gestio era cedida a families darrendataris o parcers que les explotaven amb ma dobra assalariada (missatges, parellers, collidors i collidores...). Aquestes unitats agraries es transformaren al llarg dels segles. Certament, sovint els canvis poden semblar imperceptibles, pero, com mostren els treballs recollits en aquest volum, el mon agrari en general, i el de les possessions en particular, no romangue immobil ni fou un espai social idil·lic. La llarga pervivencia daquestes unitats dexplotacio agraria (llocs, possessions...) sexplica, duna banda, per la seva capacitat dinnovacio i adaptacio als canvis economics i socials, i, daltra banda, per factors de caracter institucional sistema hereditari i poder politic dels terratinents. Per tant, travessaren els segles amb conflictes (entre senyors i pagesos, arrendataris i jornalers, terratinents i mercaders...), innovacions productives (processos despecialitzacio productiva, mecanitzacio...) i millores patrimonials i artistiques. Eren iguals les possessions descrites pels viatgers del XIX que aquelles mateixes comprades pels ciutadans el 1500?El mon de les possessions ha suscitat, des de sempre, un gran interes entre els estudiosos i el public en general. Per aixo, atesa la delicada situacio que afecta actualment el camp, les dificultats de conservacio del patrimoni arquitectonic (cases i instal·lacions agraries tradicionals) i agroecologic (biodiversitat, espais protegits, especies autoctones...) es va considerar urgent organitzar un primer seminari (Raixa, abril de 2011) per a reflexionar i aprendre sobre els usos i les formes de gestio agraria tradicional. Aquesta publicacio recull una bona part de les comunicacions presentades a aquelles jornades, i sha vist enriquida amb treballs daltres autors. El volum esta estructurat en sis apartats, entorn dels quals es va organitzar el col·loqui. El primer inclou estudis sobre lorigen i el significat del terme possessio; el segon aplega les contribucions entorn de les formes de gestio dels recursos agropecuaris i organitzacio del treball durant ledat moderna; el tercer es dedica a lepoca de la Il·lustracio; en el quart saborden les transformacions introduides a partir de lareforma agraria liberal; el cinque capitol esta dedicat al llegat cultural, etnografic i artistic, i lultim recull les intervencions sobre els usos recents de les possessions mallorquines, i shi proposen mesures o accions per a preservar el patrimoni cultural i natural.

Entre 1810 i 1813, les Corts reunides a Cadis protagonitzaren el primer intent de revolució liberal en la història d’Es­panya. La presència en aquestes Corts d’un grup de diputats mallorquins constit

Inquisición e inquisidores. La consolidación del tribunal de Mallorca (1578-1700)áaborda el estudio del tribunal mallorquín en su etapa más crucial, puesto que el inicio del último cuarto de siglo XVI coincidira con una decidida apuesta de las estructuras politicas de la monarquia hispanica por dotar al reino de Mallorca de una presencia inquisitorial efectiva a lo largo de su distrito. Para ello se quebrara el aislamiento en el que se habia desarrollado su actividad y se apostara decididamente por incorporar el tribunal a una situacion de normalizacion institucional. La presencia de inquisidores foraneos y la adecuacion de las formas de gobierno a la normativa general seran las vias para conseguirlo, aunque ello conlleve un aumento de la conflictividad con el resto de organismos presentes en el territorio. Para superar la crisis economica habra que esperar a finales del siglo XVII, cuando los ricos patrimonios confiscados a los chuetas se convertiran en la tabla de salvacion del tribunal.

El llibre que us presenítam es una cronica vibrant i colorista de la festa de Sant Antoni de Capdepera i Cala Rajada. Amb una prosa enginyosa i a la vegada espontània, Biel Torres retrata el bullici

Diccionari biografic complet dels primers reformistes mallorquins que canviaren els vells valors.Aquest estudi treu a la llum la punta dun considerable iceberg liberal que es va formar a Mallorca en la primera meitat del segle XIX. Shi consignen mes de tres-cents individus que lautora ha pogut fer visibles amb documentacio biografica inedita, seleccionats duna gran massa gairebe desconeguda.Aquests homes i dones tingueren origens socials molt diversos i molts dells encapçalaren les institucions politiques en les etapes reformistes. Foren fills duna Mallorca articulada al voltant dun prosper comerç maritim que clamava la llibertat economica i politica. Peñarrubia destaca que aquella ansia de llibertat tambe afecta llur cosmovisio i sovint els dugue a practiques vitals trencadores. Foren els primers liberals i bona part dells foren tambe els primers democrates i contribuiren decisivament a la socialitzacio dels mallorquins en els nous valors.

This works covers two centuries of the history of the Kingdom of Majorca (1350-1550), marked by the most outstanding social conflicts ever to take place on the island during the late Middle Ages. The author analyses facts of great incidence on the life of the Majorcans during the Middle Ages, such as the disproportionate debt run by the Universitat of the Kingdom, the relationship between those in power and their subjects, the financial crises and the causes behind popular discontent that sometimes led to armed struggle such as the 1391 Revolt, the 1450 Fora Uprising or the 1521 Germania Revolt. Some conflicts which, all in all, bring to light an awareness of the rights of the governed, unveil the avant-gardist line of thinking of the leading sectors of the population, and show what concept was held about the rules that should apply to the conviviality between governors and the governed which, all feudal reminiscence apart, reveal a characterisation of the Majorcan temperament resting on social ideas still prevailing to-day.

La vida d’una destacada glosadora pagesa amb una excepcional capacitat d’improvisació. Na Joana Serra López, madò Joana Cartera, és una d’aquelles dones nascudes a les primeries del segle xx que ben

Recorregut pels paratges i els records de la localitat eivissenca de Corona, amb una mirada de cara al futur per preservar els indrets emblemàtics com Allà Davall, s’Illot d’en Trull i Cala d’en Sard

El procés de depuració franquista contra els docents balears.El triomf del cop d’estat del juliol del 1936 va suposar la fi de la legalitat de la Segona República a Mallorca i les Pitiüses, i va impl

La Foradada 62. Son ya muchos los extranjeros, y en concreto alemanes, que viven y tienen propiedades en la isla. 21x15. 381

Visió sintetica de l’Esglesia catolica a Menorca en un moment, el segle XIX, que es caracteritza pels ràpids canvis i transformacions que en qües tionen el paper en una societat cada vegada mes comp