Libros de Baleares

.

Aquest relat va sobre una persona que vaig conèixer en aquella entranyable Eivissa, quan en deien «s’illa blanca», on encara convivien les darreres pageses amb els darrers hippies. També va d’un enco

Les possessions a Mallorca i els llocs a Menorca i a Eivissa han estat, fins a dates relativament recents, els grans eixos articuladors del paisatge agrari, i una unitat destudi basica per a entendre el mon rural illenc. Aquestes grans unitats dexplotacio agropecuaria, presidides per un gran casal i instal·lacions annexes, eren propietat de senyors, gestionades directament pels terratinents, o be la seva gestio era cedida a families darrendataris o parcers que les explotaven amb ma dobra assalariada (missatges, parellers, collidors i collidores...). Aquestes unitats agraries es transformaren al llarg dels segles. Certament, sovint els canvis poden semblar imperceptibles, pero, com mostren els treballs recollits en aquest volum, el mon agrari en general, i el de les possessions en particular, no romangue immobil ni fou un espai social idil·lic. La llarga pervivencia daquestes unitats dexplotacio agraria (llocs, possessions...) sexplica, duna banda, per la seva capacitat dinnovacio i adaptacio als canvis economics i socials, i, daltra banda, per factors de caracter institucional sistema hereditari i poder politic dels terratinents. Per tant, travessaren els segles amb conflictes (entre senyors i pagesos, arrendataris i jornalers, terratinents i mercaders...), innovacions productives (processos despecialitzacio productiva, mecanitzacio...) i millores patrimonials i artistiques. Eren iguals les possessions descrites pels viatgers del XIX que aquelles mateixes comprades pels ciutadans el 1500?El mon de les possessions ha suscitat, des de sempre, un gran interes entre els estudiosos i el public en general. Per aixo, atesa la delicada situacio que afecta actualment el camp, les dificultats de conservacio del patrimoni arquitectonic (cases i instal·lacions agraries tradicionals) i agroecologic (biodiversitat, espais protegits, especies autoctones...) es va considerar urgent organitzar un primer seminari (Raixa, abril de 2011) per a reflexionar i aprendre sobre els usos i les formes de gestio agraria tradicional. Aquesta publicacio recull una bona part de les comunicacions presentades a aquelles jornades, i sha vist enriquida amb treballs daltres autors. El volum esta estructurat en sis apartats, entorn dels quals es va organitzar el col·loqui. El primer inclou estudis sobre lorigen i el significat del terme possessio; el segon aplega les contribucions entorn de les formes de gestio dels recursos agropecuaris i organitzacio del treball durant ledat moderna; el tercer es dedica a lepoca de la Il·lustracio; en el quart saborden les transformacions introduides a partir de lareforma agraria liberal; el cinque capitol esta dedicat al llegat cultural, etnografic i artistic, i lultim recull les intervencions sobre els usos recents de les possessions mallorquines, i shi proposen mesures o accions per a preservar el patrimoni cultural i natural.

La vida d’una destacada glosadora pagesa amb una excepcional capacitat d’improvisació. Na Joana Serra López, madò Joana Cartera, és una d’aquelles dones nascudes a les primeries del segle xx que ben

Diccionari biografic complet dels primers reformistes mallorquins que canviaren els vells valors.Aquest estudi treu a la llum la punta dun considerable iceberg liberal que es va formar a Mallorca en la primera meitat del segle XIX. Shi consignen mes de tres-cents individus que lautora ha pogut fer visibles amb documentacio biografica inedita, seleccionats duna gran massa gairebe desconeguda.Aquests homes i dones tingueren origens socials molt diversos i molts dells encapçalaren les institucions politiques en les etapes reformistes. Foren fills duna Mallorca articulada al voltant dun prosper comerç maritim que clamava la llibertat economica i politica. Peñarrubia destaca que aquella ansia de llibertat tambe afecta llur cosmovisio i sovint els dugue a practiques vitals trencadores. Foren els primers liberals i bona part dells foren tambe els primers democrates i contribuiren decisivament a la socialitzacio dels mallorquins en els nous valors.

La Foradada 62. Son ya muchos los extranjeros, y en concreto alemanes, que viven y tienen propiedades en la isla. 21x15. 381

Recorregut pels paratges i els records de la localitat eivissenca de Corona, amb una mirada de cara al futur per preservar els indrets emblemàtics com Allà Davall, s’Illot d’en Trull i Cala d’en Sard

Narrativa

En aquest segon volum de les obres completes d´Alexandre Jaume es recull tot allò que el polític escrigué des de la presó: la correspondència, sobretot amb la família; unes notes al seu advocat, lluís Alemany, amb instruccions sobre la defensa; i Mi calvario, un conjunt heterogeni de notes en què Jaume desgrana els pensaments i, sobretot, els sentiments que li provoquen la presó i la guerra civil, i que constitueixen un testimoni únic sobre la vida al castell de Bellver.

Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos, nascut a Benavarri el 1622 i mort a Eivissa el 1689, on ocup� els c�rrecs de governador i capit� general de l’illa des de 1684, desprès d’exercir-los a Menorca due

This works covers two centuries of the history of the Kingdom of Majorca (1350-1550), marked by the most outstanding social conflicts ever to take place on the island during the late Middle Ages. The author analyses facts of great incidence on the life of the Majorcans during the Middle Ages, such as the disproportionate debt run by the Universitat of the Kingdom, the relationship between those in power and their subjects, the financial crises and the causes behind popular discontent that sometimes led to armed struggle such as the 1391 Revolt, the 1450 Fora Uprising or the 1521 Germania Revolt. Some conflicts which, all in all, bring to light an awareness of the rights of the governed, unveil the avant-gardist line of thinking of the leading sectors of the population, and show what concept was held about the rules that should apply to the conviviality between governors and the governed which, all feudal reminiscence apart, reveal a characterisation of the Majorcan temperament resting on social ideas still prevailing to-day.

Durant la Segona República, Sóller va viure un destacat període de dinamisme polític, social i cultural, fruit de l’evolució d’una societat lligada a l’emigració i a la indústria dels teixits. Aquest

Entre 1810 i 1813, les Corts reunides a Cadis protagonitzaren el primer intent de revolució liberal en la història d’Es­panya. La presència en aquestes Corts d’un grup de diputats mallorquins constit

Gracias a dieciséis hitos, Piña Homs enfoca las Baleares como fruto de una “cultura de encuentros”: "Quienes sigan pretendiendo sentirse sólo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se

En l epoca de la Guerra del Frances, Mallorca compta amb una gran riquesa de diaris i publicacions, envejada per altres territoris del continent. Aquest treball defineix algunes variables qualitatives facils d avaluar, i mostra com no hi ha un distanciament tan allunyat entre la mentalitat politica mallorquina i la de la resta d Espanya i Europa.