Libros de Narrativa en catalán, página 9 de 502

Vicent i Bernat van heretar dels pares el mas de la Til·lera. Era una heretat bastant extensa, pobra per erma, situada al final d'un pla que ultrapassava els mil metres d'altitud, tot enmig d'un territori fragos, abrupte, quasi al peu del primer cim glorios de l'Aitana.

Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l''ordre omnipresents, són alguns dels escenaris d''aqu

El jardí de Lil·liput és un contradictori bosquet de dos-cents bonsais de paper. La majoria són contes que haurien pogut tenir un desenvolupament normal fins a cinc, set, deu o quinze pàgines. L'auto

L'esperada novel·la del líder de Love of Lesbian.Després d’un accident en un concert, Roman Spinelli, àlies Equilibrista, arriba a la conclusió que s’ha de replantejar la vida per complet. La caiguda

"Els privilegiats" és una de les novel·les que fan que l'inici de la temporada no sigui gens feixuga.A partir d'un variadíssim mosaic de protagonistes, els vigilants del museu, cada un amb el seu caracter i les seves manies, Nuria Perpinya basteix una solida novel·la comica en la qual les lluites i conflictes que se solen produir en els entorns laborals son el fil conductor. En la seva coneguda vocacio de recerca i descobriment de noves formes literaries, Nuria Perpinya fon, a Els privilegiats, la tradicio novel·lesca amb la dramatica i ens presenta una obra que es pot llegir com una novel·la o com una obra de teatre, i que reeixeix esplendidament en les dues possibles vessants. Plena d'humor negre i de ritme molt agil, Els privilegiats es una llegidora novel·la per als amants del ?dolce fare niente?, i consolida la Nuria Perpinya com una de les veus mes importants de la narrativa catalana contemporania.

A la València barroca i turbulenta de la primera meitat del segle XVII, on l’església té un pes omnipresent, Bernat, frare predicador d’origen humil, amb uns dots d’orador excel·lents i grans ambicio

Agnès Busquets debuta brillantment com a novel·lista amb No ho sé, digue-m''ho tu, una impactant i elèctrica narració en què, acompanyant a la Dúnia, recorrem tots els estats d''ànim possibles, des d

L'odissea d'uns adolescents per fugir de la barbàrie nazi a través dels PirineusFrança, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d’origen jueu, es troba atrapat dins de l’èxode de fugitius

L'any 2008 Joan Miquel Oliver s'estrenava com a novel·lista amb l'espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l'amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l'humor particular i inconfusible de l'autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l'amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l'autor, ens guia pels meandres mentals d'una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l'ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó. La incorrecció i l'alegria, l'erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gracies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

Premi Merce Rodoreda de contes i narracions 2023Relacions exquisidament ambigues, amistats toxiques, matriarcats que protegeixen i salven, anhels que es mantenen latents durant anys i que reviuen... Les histories de Perdona& x02019;m per desitjar-ho tant estan protagonitzades per dones en moments vitals diferents, des de la infantesa fins a la maduresa, que intenten sortir de l& x02019;entorn hostil que les envolta i que forja irremissiblement la seva identitat. Originals i agosarats, els relats de Carme Serna defugen l& x02019;impacte efectista i, en canvi, conviden a gaudir de cada ratlla del joc que proposen fins arribar a la fi: amb força verbal, prosa rica i versatil i una bona dosi de foscor que no es contradiu amb l& x02019;humor, la dolcesa o l& x02019;euforia narrativa.

Dietari cultural i vital dAlex SusannaLa dansa dels dies es un nou volum del dietari dAlex Susanna, en que l'escriptor i gestor cultural comparteix la seva experiencia vital i intel·lectual en un to de conversa directa amb el lector. Tornem a trobar hi els grans temes de Susanna: les arts plastiques, la musica i la literatura, pero tambe la vida quotidiana i els amics, amb un ritme molt viu i unes anotacions rapides, esmolades i incisives. L'espontanetat lliure dels textos apel·la a la complicitat del lector.

Pol té 29 anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se''n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Downm però qu

Mil cretins es el nou llibre de relats de Quim Monzó despres d?El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l?amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el dificil equilibri entre vida i miseria humana.

És la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llen

Com reaccionaria vostè si de sobte un desconegut li fes arribar uns papers que qüestionen els seus orígens, que proven que la seva identitat és falsa? Això és el que explora La meitat de l'ànima, que

Premi Proa de Novel·la El brillant relat, ple d'ironia, de l'ascens i caiguda d'una família«Quan ens pensàvem que ja havíem cremat més del compte el gènere de l’autoficció, Gost aconsegueix recuperar

FINALISTA DEL BOOKER PRIZEPREMI OMNIUMPREMI LLIBRETERPermagel, Boulder i Mamut per fi juntes i en tapa dura. No per res les heroines de Baltasar sexpressen en primera persona sense que en sapiguem el nom, i des duna situacio vital que les agafa desprevingudes. ¿Que son? ¿Germanes? ¿Avatars? ¿Formes de vida?A Permagel una jove suicida viu sense treballar ni relacionar-se amb ningu mes que amb les seves amants, fins que un parell de criatures li cauen del cel. A Boulder una ionqui de la solitud fa de cuinera en un vaixell, fins que senamora duna islandesa i accepta de fundar-hi familia. A Mamut una sociologa barcelonina ho planta tot, pis i feina, per anar-sen a viure en un mas de muntanya, alla on la vida son les besties, i procrear. Una critica francesa publicava a proposit del Triptic: La narradora sembla la mateixa en les tres novel·les, un simple jo sense nom. ¿Podria ser que Eva Baltasar hagues volgut mostrar que una mateixa pregunta pot tenir tres respostes diferents, fins i tot contradictories? Com qui diu: aqui teniu una solucio al problema, aqui una altra i encara una altra, a veure quina escolliu! Lautora juga ironicament amb la credulitat del lector, sempre disposat a empassar-se les aventures que ella sinventa per incomodar-lo i fer-lo dubtar i riures de les seves certeses.El llenguatge del desig no deixa de vibrar mai a la pagina; Baltasar extreu or de les situacions quotidianes i lofereix en forma de bocins d'intimitat, que atrapen i sadollen.Greg Mania sobre Boulder a The New York TimesBaltasar convoca lerotisme juganer de les paraules i la lectura.Yara Rodrigues Fowler sobre Boulder a The GuardianLa Baltasar desmunta el secret no del genere sino del patriarcat: desmunta la subordinacio i la subalternitat.Brigitte Vasallo sobre Mamut al Diari Ara"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda MelchorEs una escritora durisima y muy original. Me encantaria adaptar Boulder" Pedro AlmodovarQuan cada llibre daquesta trilogia contradiu tan clarament els altres, es lescriptora qui sallibera de tota doctrina creativa i sevadeix del calabos literari. Es aqui que retroba el seu plaer primitiu, inicial, o mes aviat essencial: la seva identitat de poeta, mestressa de les ambiguitats, dels oximorons i de les polisemies." Collateral

La Carola Milà, nascuda en començar el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l’equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat sense l’ajut dels homes. La C