Una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la llibertat. Aquesta edició vol posar a l' abast del lector jove l'obra d'una autora jove, perquè Marçal tenia vint-i-set anys quan v
El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys com a tribut al seu germa espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d'ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern». Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s'activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, i com aquestes es connecten amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d'amor a la natura, que es descriu com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. Es tracta també d'una oda d'exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d'existir. El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l'hora d'escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.
Excepcional poema narratiu«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga a fer giragonses, a entrar en digressions, a aturar la marxa del relat; però és un
Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball de Miquel Desclot.Aquesta antologia és, més que no pas un intent pedant d'aïllar els millors poemes de la història, una invitació a
Amb propostes de treball a càrrec de Carme ArenasAl llarg de la seva vida el va anar revisant i, de fet, disposem de tres versions diferents del poemari: a més de la del 1906, es va editar el 1928 i
Les dones i els dies (1968) és el volum en què Gabriel Ferrater va aplegar la seva poesia, apareguda
anteriorment a Da nuces pueris (1960), Menja?t una cama (1962) i Teoria dels cossos
(1966). Aquest
Edicions de la Universitat de Lleida 9788491441441
Aquest volum és una antologia poètica de Zoraida Burgos Matheu (Tortosa, 1933), una de les veus més singulars i valuoses del panorama literari contemporani. S'hi recullen des de versos del seu primer
Un llibre que es un final i un començamentQue el món s& x02019;acaba, que som en un estat d& x02019;emergencia: aquest es el relat que impera actualment quan es diu el present i s& x02019
Tots els estudis literaris de Ferrater, amb importants inèdits: la intel·ligència al servei de la literatura.Gabriel Ferrater va destacar per l’amplitud extraordinària i la penetració il·luminadora d
IL·LUSTRACIONS DE LAURA BORRÀS DALMAU á UN GRAN CLÀSSIC DE LA POESIA CATALANA, BELLAMENT IL·LUSTRAT Pocs llibres de poesia han tingut tanta fortuna aquest. Des del 1923 cada nova generació de lect
p i Raó del cos /i , obra pòstuma de Maria-Mercè Marçal, en paraules de Pere Gimferrer una de les nostres veus poètiques més altes , és el seu últim recull poètic que ens ha llegat. /p p Del pròl
Nova edició.Com explica Marçal en el proleg a la primera edició deáLa germana, l’estrangeraá(1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines deáTerra
Si hi ha hagut un poeta popular, estimat i àmpliament llegit en la literatura catalana del segle xx, aquest és, sens dubte, Miquel Martí i Pol. La seva obra, marcada pel compromís civil i per la mala
Un llibre sere i optimista que ens ajuda a afrontar el dol de la mort.Un llibre de dol en que el poeta mes popular de la literatura catalana, tot i el dolor, assoleix una actitud de serenor i vitalisme que l'ajuda a recordar l'esser estimat que ha perdut: "Es vivint que puc pensar-te".
Aquesta sang és-vol ser- una proposta, una invitació a rellegir d'una tirada els versos d'una autora que, a cada recull, s'acosta d'una manera diferent dels temes que l'ocupen: la identitat, el cos, el desig, la ferida. Es a dir, a la relacio, perque la seva es una escriptura que se sap en mans de l'altre. De tu. Per aixo. Aquesta sang, lectora, es una endreça que et busca.
Antònia Vicens no vol ser amable amb el lector, vol punyir el seu interior i aquesta força es manifesta primer esmicolant el vers, però després penetrant la pensa i els sentits dels qui s'acosten a a
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en FilologiaClàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura catalanes en diversos instituts. Es dóna ac
