Libros de Poesía en catalán, página 13 de 240

Aquest és el viatge iniciàtic per la Barcelona metropolitana -del Fondo a Sant Cosme, de Ciutat Meridiana a la Model- de dos dels poetes més inquiets de la poesia catalana actual.

Jec situada sota un focus molt debil de llum i em transmet poca esperança. Ones de foscor inunden el meu esperit, tenuement he reflectit la meva por. La paraula, la millor aliança, companya de sensacions per plasmar, preocupacions fetes poesia. Cada un dels passos que ressegueixen la meva ment son camins perduts sense claror, son llacs dacer. Una cigarreta mal apagada provoca glops de fum sense mesura. Son les nou i cinc, el rellotge satura. Jec encara situada sota un focus molt debil, de llum gelada. (poema DEBILITAT) Roser Sola, 2009

El que el vent i la pluja ens ha deixat, com la roca, com l’arbre, fidels al lloc on són, com el tarquim o el fang, com un grapat de pols, tot allò que és tan nostre. Ara comença el poema: solatge.

«El tzolkin és un calendari dels antics maies amb un cicle de 260 dies, que és el resultat d''una combinació de 13 números i 20 símbols que s''anaven repetint sistemàticament, i que servia com a acte

Un poemari lliurat de ple a la tradició de la poesia catalana i a una genealogia femenina on les afinitats més clares són especialment amb Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, entre les poetes més significatives i entre les més properes a l'autora. La poesia de Passola coincideix amb la sensibilitat poètica del segle vint en funció de la millor poesia moderna escrita en llengua catalana. No és que l'autora prescindeixi de Llull o Ausiàs March, i de fet coneix prou bé el codi de l'amor cortès d'origen provençal del que poua Ausiàs March, tot i sense oblidar les trobairitz i en especial la comtessa de Dia. Tampoc podia faltar el punt foixià, "Comiat" és un homenatge a la poesia de J.V Foix i, a més d'incloure l'evocació poètica dels seus noms femenins, clou amb els següents versos: "Plora i llu l'arc de la Insurrecció. / Oh Llull! Oh March, la claredat dels signes: / Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes. /So dels Mots sense Mort, Transgressió." "Fragment del pròleg de Neus Aguado

Arrels d’escuma és el segon llibre d’Aleix de Ferrater i Gabarró. En ell, l’autor descriu els instants de l’amor, tot dividint l’obra en tres parts: la festa, el dol i la fantasia. És un recorregut d

Segon poemari de Víctor Verdú; després de Fur infern, l'autor es mostra més depurat, bell i introspectiu. Pel camí de l'aigua està cridat a ser un llibre que perduri en el temps i, en paraules de Pep Paré, "fidel a un concepte pur de poesia entesa com a sistema de coneixement vital i sense serrells populistes, sentimentalistes o encadenaments a les modes del moment". És un llibre no projectat, sinó que s'ha anat fent a base de poemes escrits durant un període llarg de temps i una part del sentit que té està lligada a aquest diàleg amb el temps. Pel camí de l'aigua és un procés de recerca a partir de la zona zero que constitueix Fur infern. Prenent com a model les teories postsimbolistes, la poesia és l'instrument amb què es porta a cap la indagació existencial. En aquest sentit, el llibre també és un diàleg amb la tradició poètica.

L’Allegra, una jove model alemanya, viatja al sud d’Itàlia per motius professionals vint-i-dos anys després de l’estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vi

Suc de llum, guanyador del Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors 2009, aplega els poemes escrits per Carles Dachs en els darrers quatre anys. És un recull de poesia directa, que parteix dels sentits i de situacions quotidianes per parlar sobre la mateixa poesia, l?amor, el sexe, la societat i el pas del temps, tot amb un punt de desencantament.

Edició facísimil dels 8 números de la revista Poemes (1963-1964), de Joan Colomines, amb textos inèdits, galerades i originals prohibits per la censura, materials per publicitar la revista, i altres

Josep Fàbrega i Selva va néixer a Súria el 3 de març del 1947; ha viscut a Artés, a Manresa i, d’uns anys ençà, a Calders. Des del setembre del 2007, i després de 40 anys de conviure amb alumnes, par