Libros de Poesía en catalán, página 13 de 238

"La llum i el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle.

El poemari Fulles de llorer tanca el cicle iniciat amb el primer publicat per lautora en aquesta mateixa editorial: Lamistat de les pedres, dara fa deu anys. La mirada atenta sobre el paisatge del primer es transforma en un plany no dit per la desaparicio de referents propers en aquest segon. Camins de terra, marges, arbres molt vells, ara deixen dexistir. El paisatge que anomenavem sempre desapareix, i amb ell les paraules que feiem servir. La reconstruccio de la masia del Molinet suposa, pero, un gest desperança: Parlo dun moli que va ser./ Duna cuina de rajoles blaves./ Dun cup que reposa. Daquesta terra triada,/ on sempre macull una casa. Una masia dabans del segle XIII que guarda, entre passadissos daigua i pedres de moli, a tocar de les vinyes, la memoria ben arrelada. El llorer que hi viu al costat ho sap. Els versos daquest llibre, com les fulles daquest llorer, testimonien lherencia dun tresor silenciat. El llibre es divideix en tres parts. La primera, El Molinet, descriu lindret daquest toponim situat al municipi de Banyeres del Penedes. Es tracta de la masia don provenen els avantpassats de lautora. La segona part, Marges caiguts, posa de manifest latac injust i insalvable que pateix el nostre entorn natural mes proper. I la tercera part, Petxines fossils, es un recorregut esperançador a traves de camins antics, records dinfantesa i espais oberts. Noms i pedres suneixen en aquest llibre, que sha fet i refet al ritme de les obres de recuperacio del Molinet. El poemario Hojas de laurel cierra el ciclo iniciado con el primero publicado por la autora en esta misma editorial: La amistad de las piedras, de hace diez años. La mirada atenta sobre el paisaje del primero se transforma en un lamento no dicho por la desaparicion de referentes cercanos en este segundo. Caminos de tierra, marg

«Has conegut la terra de què parlava Goethe, la terra en què floreix el llimoner i el vent estremeix un cel blau que enamora les plantes. T’has fet sàvia de llocs on podem ser feliços només amb la me

El saüc és un dels millors paradigmes de planta remeiera de les nostres terres i un dels arbres amb més potencial màgic de la cultura europea. Caracteritzat per la seva versatilitat, el saüc ens pres

A cavall del sexe i de l'humor, i amb pinzellades de tendresa, Celdoni Fonoll ens presenta el seu nou divertimento poètico-eròtic, _Obscenitats i tendreses_, amb seixanta textos i una cançó. Després

Aquest llibre explora territoris quotidians, objectes mentals casolans desats o arraconats que es retroben sense causes ni finalitats aparents. Són racons cognitius on les paraules reprodueixen raons, emocions i sentiments colgats pel pas del temps, enter

La pedra, el fred, els futurs que no van esdevenir-se o que van ser negats, el mirall on no sempre s’hi reflecteix la imatge del poeta, però també la tendresa entesa com una improbable metamorfosi de

A Onze Nadals i un Cap d'Any, publicat el 1960, J. V. Foix aplega els poemes que envia als amics com a present de Nadal des de 1948 a 1958 i en el cap d'any de 1960. En les nadales originals cadascun dels dotze poemes anava acompanyat d'una il·lustracio feta per a l'ocasio per amics de Foix, artistes d'indubtable prestigi: Dali, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tapies, Mercader, Sunyer, Gali, Fenosa i Miro. Els seus noms donen compte de l'alta volada i el rigor que el poeta volgue donar a a questes mostres d'amistat i mostren l'amplitud del seu ventall estetic, sempre atent a la contemporane%EFtat. En aquesta edicio es publiquen per primera vegada els poemes amb les il·lustracions que els acompanyaven en la nadala original. L'edicio ve ac ompanyada d'un CD amb les interpretacions musicals d'aquests dotze poemes; unes composicions que, com els textos, reinterpreten la tradicio amb llenguatge d'avui.

Obra guanyadora del Premi de Poesia Martí Dot 2007, que atorga l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

«M’imagino un món nou fora d’aquesta tendresa, que en forma de fortalesa m’allunya de la tempesta i em nega amb la vida la comunió.Sé que rere aquesta presó d’aigua, carn, sang i bellesa hi ha, com j

No crec que s’hagi de presentar Joan Margarit (1938). És ara com ara el poeta més popular i segurament més important de la literatura catalana actual. És fa difícil explicar qualsevol llibre de poesi