Libros de Poesía en catalán, página 14 de 238

PREMI IBN HAZM AJUNTAMENT DE XÀTIVA les portes de les casesi també les portellesobertes (o entreobertes)–la blanca confiança!–.al brincal, dos cistellesl'una amb verdures verdesl'altra de fruites màg

Altres presències és el primer llibre de poemes inèdits de Màrius Sampere després de gairebé tres anys de silenci. L’obra està dividida en quatre parts, "Esquemes", "No són ombres", "Divergències" i

Quin lloc millor que el jardí per a descobrir la poesia? Un lloc on el temps descansa, satisfet com la sargantana, per a després alçar el vol, lleuger com la marieta. L’abella, les granotes, els teul

El punt de partida d´aqesta nova entrega de poemes de Marc Romera és el de l´aigua com a element generador de llenguatge que alhora ha estat utilitzat hermenèuticament o simbòlica com a element generador de vida en la major part de la poesia universal, però també com a objecte resemantitzat que significa altres intencions en poètiques més personals i que Romera canalitza i vampiritza en la seva poètica de la reutilització i transformació del que ja ha estat escrit.á

Aquest és el viatge iniciàtic per la Barcelona metropolitana -del Fondo a Sant Cosme, de Ciutat Meridiana a la Model- de dos dels poetes més inquiets de la poesia catalana actual.

Jec situada sota un focus molt debil de llum i em transmet poca esperança. Ones de foscor inunden el meu esperit, tenuement he reflectit la meva por. La paraula, la millor aliança, companya de sensacions per plasmar, preocupacions fetes poesia. Cada un dels passos que ressegueixen la meva ment son camins perduts sense claror, son llacs dacer. Una cigarreta mal apagada provoca glops de fum sense mesura. Son les nou i cinc, el rellotge satura. Jec encara situada sota un focus molt debil, de llum gelada. (poema DEBILITAT) Roser Sola, 2009

El que el vent i la pluja ens ha deixat, com la roca, com l’arbre, fidels al lloc on són, com el tarquim o el fang, com un grapat de pols, tot allò que és tan nostre. Ara comença el poema: solatge.

«El tzolkin és un calendari dels antics maies amb un cicle de 260 dies, que és el resultat d''una combinació de 13 números i 20 símbols que s''anaven repetint sistemàticament, i que servia com a acte

Un poemari lliurat de ple a la tradició de la poesia catalana i a una genealogia femenina on les afinitats més clares són especialment amb Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, entre les poetes més significatives i entre les més properes a l'autora. La poesia de Passola coincideix amb la sensibilitat poètica del segle vint en funció de la millor poesia moderna escrita en llengua catalana. No és que l'autora prescindeixi de Llull o Ausiàs March, i de fet coneix prou bé el codi de l'amor cortès d'origen provençal del que poua Ausiàs March, tot i sense oblidar les trobairitz i en especial la comtessa de Dia. Tampoc podia faltar el punt foixià, "Comiat" és un homenatge a la poesia de J.V Foix i, a més d'incloure l'evocació poètica dels seus noms femenins, clou amb els següents versos: "Plora i llu l'arc de la Insurrecció. / Oh Llull! Oh March, la claredat dels signes: / Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes. /So dels Mots sense Mort, Transgressió." "Fragment del pròleg de Neus Aguado

Arrels d’escuma és el segon llibre d’Aleix de Ferrater i Gabarró. En ell, l’autor descriu els instants de l’amor, tot dividint l’obra en tres parts: la festa, el dol i la fantasia. És un recorregut d

Sirventes reuneix poesies escrites com a interpretacions de peces darts diverses _pintura, escultura, ceramica, collage, instal·lacions i literatura_ dAntoni Torrell, Antoni Mas, Salvador Juanpere, Merce Modol, Madola, Rosa Ciurana, Rufino Mesa, Guigui, Josep Queralt Sanroma, Lurdes Malgrat i el col·lectiu Poliedre, a mes dun "cadaver exquisit" compartit amb Xavier Amoros i Aureli Ruiz i una poesia dedicada a Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas. Sovint experimenten amb la forma poetica a partir de les exigencies dels referents.

Segon poemari de Víctor Verdú; després de Fur infern, l'autor es mostra més depurat, bell i introspectiu. Pel camí de l'aigua està cridat a ser un llibre que perduri en el temps i, en paraules de Pep Paré, "fidel a un concepte pur de poesia entesa com a sistema de coneixement vital i sense serrells populistes, sentimentalistes o encadenaments a les modes del moment". És un llibre no projectat, sinó que s'ha anat fent a base de poemes escrits durant un període llarg de temps i una part del sentit que té està lligada a aquest diàleg amb el temps. Pel camí de l'aigua és un procés de recerca a partir de la zona zero que constitueix Fur infern. Prenent com a model les teories postsimbolistes, la poesia és l'instrument amb què es porta a cap la indagació existencial. En aquest sentit, el llibre també és un diàleg amb la tradició poètica.

Premi Ibn Jafadja - Ciutat d'Alzira Deixe el quadern damunt la taula, la darrera ullada al poema que potser no acabaré mai. Tanque l’aigua i la clau del gas. S’estova la llum d’aquest dia, les terras

«La publicació de Temps sense treva, l’obra poètica completa de Francesc Vallverdú —diu el conegut crític literari Àlex Broch en el pròleg a aquest volum—, és un fet editorial important que mereix i