Libros de Poesía en catalán, página 15 de 238

Daniel Busquets i Corbera (Barcelona, 1953) és bibliotecari i treballa a la Biblioteca de Catalunya des de 1992. Anteriorment ha exercit d'administratiu, agent comercial, professor d'idiomes, traductor tècnic, documentalista i altres professions diverses i disperses. El lent procés de composició de La trama perfecta s'inicia el 1996 i abasta un llarg període de gairebé onze anys. Els seus poemes són veritables històries perfectament tramades on una certa alquímia li serveix per transformar els diferents aspectes de la relació amorosa, sovint empeltats de sordidesa o d'atmosferes extremes, en delicats expositors verbals de bellesa. La de Daniel Busquets és una peripècia vital que suma la introspecció de l'investigador cultural que reverteix en erudició psicològica, artística, literària, social, a una experiència que s'ha gastat les sabates als escenaris potents de la Barcelona canalla, sobretot la dels anys vuitanta, on esdevé un autèntic vianant de la més pura wild side urbana, i és aquesta heterodòxia estètica la que acaba eclosionant en la seva proposta poètica, tan al marge del que ens té acostumats la poesia tan de prosa retallada, moralitzant, sense transgressió ni aportacions novedoses i que tan sobrevalorada és en el nostre país. Sang nova, valenta i transgressora, doncs, sota una aprença de volatilitat i bellesa que pot enganyar amb esclats de llum el lector poc atent a qui escapa que aquests esclats que encisen i enceguen ho són de foscor.

Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a metode de treball, la poesia de Rossell progressa a traves d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o be l'home del sac o un ballari de tangos- revelador d'histories essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lexic ponenti. En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italia, dialegs amb ningu o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningu Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara a

Suc de llum, guanyador del Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors 2009, aplega els poemes escrits per Carles Dachs en els darrers quatre anys. És un recull de poesia directa, que parteix dels sentits i de situacions quotidianes per parlar sobre la mateixa poesia, l?amor, el sexe, la societat i el pas del temps, tot amb un punt de desencantament.

Edició facísimil dels 8 números de la revista Poemes (1963-1964), de Joan Colomines, amb textos inèdits, galerades i originals prohibits per la censura, materials per publicitar la revista, i altres

Josep Fàbrega i Selva va néixer a Súria el 3 de març del 1947; ha viscut a Artés, a Manresa i, d’uns anys ençà, a Calders. Des del setembre del 2007, i després de 40 anys de conviure amb alumnes, par

A El carnisser del fred, Masdeu mira de cara el dolor que, com un mirall opac i clivellat, ens retorna aquesta mirada per obligar-nos a contemplar les ferides del món sense la indiferència a què ens hem acostumat i sense els filtres d'hipocresia moral amb què ens han ensenyat a empassar-nos la ferida. La distància, en tot cas, prové d'una poètica i d'un llenguatge que defuig la claredat fàcil del discurs convertint el lector en agent actiu obligat a desxifrar la multiplicitat, quasi eliotiana, de veus que no només contemplen i exposen la ferida del món, sinó que la burxen i grapegen per transformar-la en una bellesa verbal que, quan no maltracta, incomoda.

Anna Gual va néixer a Vilafranca del Penedès el 1986 i no ha deixat mai de sentir-se lligada a aquesta terra, sobretot a través de les seves vinyes, a les quals intenta retornar cada any quan toca verema. Va iniciar i abandonar, insatisfeta, la carrera d'Enginyeria Industrial. Va convertir la seva afició pel cinema en l'objectiu definitiu dels seus estudis i va començar els estudis de Comunicació Audiovisual. La vocació literària d'Anna Gual la podem seguir des del 2004 a través del seu blog No caic, em tiro (nocaicemtiro.blogspot.com), un blog literari sense comentaris ni links ni comptador on s'ha anat perfilant el seu llenguatge poètic amb una voluntat de mantenir-se al marge de qualsevol cercle literari. La seva veu, potser per aquesta gènesi blogaire i per influències estètiques que als cànons literaris i pel seu alè postmodern, es podria agermanar a la d'una Silvie Rothkovic (hi ha versos que les fan molt properes) o un Albert Forns, sorgits, també, del nou concepte creatiu generat a la xarxa virtual, o a la d'un Jordi Nopca, la qual cosa ens pot fer pensar, a hores d'ara, en una possibilitat de generació nova, no per l'edat sinó per una estètica que els allunyaria molt dels seus coetanis antologats a Pedra foguera. Malgrat defensar una certa independència en matèria d'influències, Anna Gual reconeix una proximitat amb autors com Pessoa, Beckett, Celan, Huidobro, Pizarnik, Biedma, Rilke, Plath, o Valéry, però més que per poetes es reconeix influenciada pel món del cinema i per la visualitat de Bergman, Tarkovski i una bona part del cinema asiàtic. Implosions és el seu primer llibre. En ell ens trobem una poesia de versos impactants i que no baixen en cap moment la tensió, perquè és en la tensió contínua i en la novetat de les seves imatges, molt lligades al món visual del cinema malgrat reproduir, sobretot, estats de descomposició interns difícilment reproduïbles en imatges i que combinen la capacitat, extraordinària, de proporcionar una incomoditat confortable al lector des de l'aparent incomoditat interna de la veu narrativa. Poesia contemporània de veritat, però del segle XXI, i no pas del segle XX en què encara sembla que es recolzin els cànons de la nostra poesia.