Libros de Poesía en catalán, página 16 de 238

"I és que aquest: “A Laura, potser”, de Jordi Cervera, representa la constatació que l’amor fa moure encara el sol i les altres estrelles, que no est� tot escrit i que la poesia pot transformar el mó

Facebook’ és la provatura, l’experiment a què l’autor ha sotmès un material certament sensible i, tal com els agrada esbombar als mitjans de comunicació massius, de rabiosa actualitat. La matèria d’a

Miquel Izquierdo pertany a una generació d'individualitats absolutes que molt sovint han patit el desdeny del món editorial i crític quan la seva poesia triomfava en l'àmbit directe dels recitals. Miquel Izquierdo n'és un dels casos, i és un plaer i un privilegi per a LaBreu Edicions poder apropar al públic la seva especialíssima poesia. Especialíssima perquè pertany a un àmbit, el que es mou a cavall de la sàtira i del retrat social, que és ignorat reiteradament per les patums culturals, com si aquesta mena de poesia, de gènere?, no fos digna de ser tinguda en compte. Però hi ha una part de la nostra poesia que tira cap aquí (Casasses, Subirats, Arias, Pedrals, Urpinell, etc.) i que ha trobat un públic lector fidel que caldria no menysprear. Especialíssima, també, perquè la veu d'Izquierdo és una veu que prové d'una tradició curiosa i singular. Sagarra i Pere Quart comparteixen prestatge referencial amb autors com Cecco Angiolieri, poeta sienès medieval jocós, i amb tota una tradició poètica italiana que deriva en influències tan remarcables com Eduardo de Filippo, però també amb autors realistes com el poeta de Chicago Carl Sandburg. I totes aquestes influències esclaten en una poètica que maltracta el llenguatge fent-lo a voltes cantellut, com Foix, alhora sonor i rítmic, malgrat el despreci per la mètrica que Izquierdo canvia per un ritme dur i supeditat a la pròpia generativitat del llenguatge pretesament col·loquial però empeltat de referències culturals i d'un lèxic sovint difícil per al lector poc preparat. A partir d'aquí, Izquierdo converteix el seu vers en un homenatge, sovint emprenyat, de vegades des de la impotència, a la temptació de la carn, però també en una visió del món que, malgrat el món, acosta el lector a una reconciliació amb els petits detalls que el dia a dia i la ciutat, una Barcelona sempre present i sovint protagonista, ens posen al davant i que sense la mirada especial del poeta passen sense fer soroll.

Arrelats a la brisa es una reflexió lírica sobre la dimensió transcendent de l''ésser hum� a partir del present del món actual i des de la perspectiva de vivències i impressions fixades en el record.

Des de la seva experiència a la presó, el seu empresonament als hospitals, els seus viatges Glasnost i els seus retirs a Vallclara, l´autor ens mostra el seu periple per l´addicció, l´homosexualitat, el VIH, amb una veu sincera, descarada, irreverent i constantment anormativa que captivarà i interessarà sense reserves, sense remei.

Per primera vegada en la història del Festival de Poesia de Barcelona les traduccions del recital del Palau de la Música, celebrat el dia 13 de maig per inaugurar la setmana poètica, la cita anual amb el bo i millor del panorama poètic serà a l'abast dels lectors en llibreries. Vuit poètiques arriscades i punyents com la de Sheríi Jadan, jove agitador ucraïnès marcat per les avantguardes dels països de l'Est que pratica l' spoken word ; Jaume Bosquet, el Poeta de la Ciutat, guanyador de la darrera edició dels Jocs Florals de Barcelona, Francesc Garriga Barata, sabadellenc de temes eterns i lírica dura, bregat de cisellar el vers, referent per a les noves generacions; Lydia Lunch, dama negra de la poesia nordamericana que impacta amb la seva actitud superba; Tomaz Salamun, brillantíssim eslovè d'àcida poètica contemporània; Antonio Gamoneda, poeta lleonès de l'excel·lència i autorá d'una obra consagrada a destil·lar, vers a vers, la lírica més lluminosa i Carles Santos, monstre creatiu amb una llarga trajectòria dedicada a treballar la relació entre música, escena i paraula.

«Ens ho recorden les dues últimes seccions del llibre: una costura és una sèrie de punts que uneix dues peces, siguin de roba, siguin de carn. Tant en un cas com en l'altre, la intenció és que passi

Aquest nou recull de poesia amatoria de Ricard Creus aplega una seixantena de poemes que conformen quatre parts o llibres: "Fruites del temps collides amb desgana", "Poemes d'amat i amant", "7 cançons d'amor i tot" i "Deixant d'amor", a mes d'una poetica introductoria, les endreces de cada part o llibre i un text, "Agraiments d'ara, com a epileg", que tanca aquest completissim volum, il·lustrat, a mes, per un magnific dibuix d'Esther Boix.Per aixo m'il·lusiona aquesta edicio d'ara que, en preparar-la, m'ha dut tants records adormits sota la capa feixuga dels dies, records de tots aquells amb qui havia lluitat per tantes causes nobles que amb el transcurs dels temps s'han esvait. Pero, sortosament, algunes perduren o reneixen del passat que, si s'ha viscut intensament i de veritat, sempre es present.De l'epileg del llibre.

Les poetes mallorquines nascudes abans del 1845 no podien invocar una tradició d'escriptura femenina autòctona i immediata, sinó que elles mateixes foren el referent femení de les posteriors del segle XX. Encara que la crítica literria les hagi marginat "llevat d'alguns casos", aquest estol de poetes estaven dins els cnons coetanis i no foren ni millors ni pitjors que els poetes.

Com va escriure Climent Forner, Queralt és la llar pairal dels berguedans. De Guillem de Berguedà ençà, han estat nombrosos els poetes i escriptors de casa nostra que han descrit, en vers o en prosa,

Carles Salvador (València, 1893-1955) va ser mestre, poeta i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, sobretot com a divulgador de les Normes de Castelló de 1932