Libros de Poesía en catalán, página 17 de 238

Hi ha una veu més antiga que les paraules esclatant als ulls, vessant aquest desig al tacte de la pell, un riu de lunivers recorrent les venes, creixent dins el cos. Font de vida que germina en linstant de labraçada o del somriure. No sé de quin gest es va fer la dolçor, però tots aprenem, un moment o un altre que lestima no deixa de trucar al cor.

El tema central d'aquest llibre és l'exploració poètica del vincle amb els orígens. El títol ho indica de forma ben suggeridora: 'Orígens, ressons i contrallums'. No es tracta d'orígens remots, perdu

Buit de març és un recull de poemes que reflexionen sobre la condició de les dones: dones fortes, dones lluitadores, dones silenciades, dones que parlen...«L’autora ens vol dir que efectivament el 8

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

La nuesa del silenci és producte d'una rauxa. D'una necessitat impulsiva d'expressió íntima. Del cansament de trescar per senders coneguts. D'un trencament inesperat des d'un itinerari literari molt personal, constant, ja llarg, no exempt de risc, en el fons ambiciós. Tant prové de la maduresa assolida com de la consciència de la certitud de la fragilitat i brevetat de la vida, tòpics que l'autor comença a comprendre en tot el seu abast per un pur imperatiu biològic. La nuesa del silenci conté les seves preocupacions essencials, les experiències, els delits: la contemplació de la naturalesa, l'astorament davant de l'atzar i la meravella de la Vida, la passió per la lectura i l'escriptura, la compassió, el pessimisme positiu, el compromís ètic.

Guim Valls (Barcelona, 1992) és poeta i recitador. Actualment estudia Filologia.

Després dels seus quatre llibres de poemes anteriors,Josep Maria Nogueras publica Transparent, un títol queremet a una forma d’apropar-se al territori del viure i deles emocions des d’una mirada que

La Fundació Joan Brossa rescata dos inèdits del gran poeta avanguardista de finals del XX.Creieu-me: en apropar-vos al meu voltant no espereu un gran discurs. Entreu a la barraca! Allò que veureu no

A partir de la lectura del Llibre de Comptes del Consell de Catarroja (1652-1659), un document arid amb entrades i sortides comptables referides a les despeses i els ingressos del Consell municipal catarrogi, Montserrat Manent ha creat un llibre de poemes. A Llibre de Comptes, lautora fa un exercici literari gens facilI reix des del primer fins al darrer vers. Encapçala cada poema amb entrades del llibre de comptabilitat que li donen peu a la seua creacio, per on desfilen les dones i els homes del lloc. Fa literatura a partir de la sequera documental i elabora metafores inspirades i suggeridores sobre el poble i la gent, els oficis, la pobresa, la caritat, la malaltia i la mort, els litigis, la violencia... Sobre lunivers de lesglesia, la musica, la lectura, els morts, els conreus i, fins i tot, els tributs o els salaris. Versos desperança, i fins i tot de desesperança. Actituds de vida. I ens emociona fent-nos viure la vida daltres, sense perdre de vista la seua, la nostra.

Un dels cims més alts d’aquest autor que puja¬va baixant i que sabia que en l’art l’obra més reeixida con¬dueix al fracàs, entès aquest no només com a allunyament dels càntics de sirena oficials, sin

El nou poemari de David Jou, físic i poeta, clou la trilogia sobre l'experiència de Déu i el diàleg interreligiós en què també s'integren La mística dels dies (2015) i Cartografies de Déu (2016).

BLANC BREU

A La marca de Caín Amat Baró recull una trentena de poemes que identifiquen les malures de l’esperit postmodern amb una condemna original i tan antiga com el plor del primer esser humà. El llibre exp

A partir de lany 1945, Antoni Rovira i Virgili, enfondit en una senzillesa poetica molt treballada, expressa en versos la penosa soledat dun exiliat. Molts fets lapesaraven: la mort de la seva esposa, una sordesa inexorable, la impossibilitat de fer co

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. _Transcripcions,_ de títol explícit, representa un pas mes en l'arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula. _Sol, a la balma del balco de casa,_ _sec a la vora de tots els abismes._

Narrativa

A "Foranies", l'autora fa un recorregut que parteix de l'habitat pautat que ena acull i en el que construim la nostra identitat, passa pel desballestament que suposa l'experiencia del dol i acaba abocada als afores, mes enlla de les coordenades del lleng

Un llibre de poemes que beu de fonts europees, anglosaxones i orientals. Un cúmul d'imatges superposades delicadament per parlar-nos de sensacions essencials: la nostalgia del pas del temps i la fragilitat i la necessitat de l'escriptura per trobar una mica la llum entre la fosca.