Libros de Poesía en catalán, página 17 de 236

Les hores ermes, el nou poemari de Vicent Torres, discorre pels camins delabsencia. Una absencia que de vegades sembla tenir un component deperdua, perfilada per la malenconia daltres absencies, unes mes llunyanes,altres mes properes, pero, alhora tambe es fa present un temps de bonançai llum que ha configurat lespai vital del poeta. Es tracta dun recull de poemesamb ressons de dietari que transcorre de la tardor a la primavera, onse situa la vida quotidiana del poeta, lanada i la tornada a les tasques quotidianes,el vagareig per les estacions del metro o els magatzems, aixi comlespai vital de residencia amb la presencia duna natura atapeida de fraganciesi capvespres que el commou. Un mon on els elements quotidiansmotxilles, bancades, cabells, noms i troballes, memoria adolescentfan de labsencia, presencia. Amb Les hores ermes lautor descobrira que enaquesta perdua de temps a la recerca de lencontre desitjat o les possiblesmotivacions dun naufragi que lhabita, el temps de les hores buides i esterilsesdeve singularment materia poetica.Les hores ermes, el nou poemari de Vicent Torres, discorre pels camins delabsencia. Una absencia que de vegades sembla tenir un component deperdua, perfilada per la malenconia daltres absencies, unes mes llunyanes,altres mes properes, pero, alhora ta...

XXIX Premi Guillem Colom i Ferrà de poesia Vall de Sóller 2016Una passejada sota la pluja del bracet de la poesia.Crònica de pluges neix de la reflexió sobre el pas del temps i de les pèrdues. L''aig

Amb uns quants poemes del Llibre blanc (1905), escrits de quan la Víctor encara no tenia trenta anys d'edat, i alguns de quan ja en tenia entre 60 i 70, volem que es vegi l'esperit indòmit, insubmís

Pere Tàpias ens obsequia amb un llibre ben especial. Una quarantena de poemes, per endinsar-nos en el món intim del cantautor-gastrònom. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sent

L'obra presenta una gran unitat formal: 64 poemes, tots constituïts per una sola estrofa de vuit versos hexasíl·labs. Tematicament, els poemes estan aplegats en 6 parts, que glossen aspectes que van des de la mateixa escriptura ("Almenys sí que són breus"), passant per la condició humana ("Home sóc"), la vida a la ciutat ("De Telobis"), els conflictes linguístics ("Et diré un secret"), les relacions home-dona ("El que cal amagar") i el sentit de la vida ("Fer camí"). En tots aquests poemes destaca l'habilitat de l'autor per encabir en vuit versos un pensament complet on la fina ironia no esta exempta de subtilitat lírica.

Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però d’una manera que sols s’entén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a se

Narrativa

Amb un encapçalament del poeta dadaista Tristan Tzara, Gerard Cisneros construeix els 26 poemes d'aquest seu primer llibre prenent mestratge o directament un vers dels autors que més admira: Francesc Parcerisas, Núria Martínez-Vernis, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Pere Gimferrer, Blai Bonet o Maria Cabrera. A partir d'aquest préstec, Cisneros elabora un poemari concís, directe, amb un tractament arriscat del llenguatge i amb referències als grans reptes de la seva generació i a llocs i escenaris propis com Manresa. D'epitalami, res va guanyar el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni 2016 amb un jurat format per Vicenç Altaió, Joaquim Ferrer, Jordi Carulla, Vinyet Panyella i Rosa Ardid.

Esta ben clar que l'obra de Guillem d'Efak té dos nivells diferenciats: el popular i el culte. En tots dos casos, però, hi ha un rigorós vot d'obediència a les normes elegants o, com a mínim coherents, de l'escriptura. Més d'una vegada utilitza jocs de paraules, en especial quan el tema té relació amb dites o sentències populars, però sempre tracta el llenguatge amb distinció, amb coneixement empíric del seu significat, i amb estètica ben poc carregada de barroquismes. Té un estil propi, ben bo de conèixer, i ell ho sabia i n'estava satisfet; tanmateix moltes de vegades va manifestar el desig que la seva obra es conegués al llarg de moltíssims d'anys i s'arribés a recitar o a cantar sense que es recordés qui era l'autor, com passa amb la majoria de romanços o contarelles que provenen de l'antigor. Així, l'oblit equivaldria a la vida eterna.

_Periferies_ es un viatge de l'interior a l'exterior, on es parla de l'amor, de l'absencia, la fugacitat, la memoria i la cerca. Les _Periferies_ són enllà dels límits, de les fronteres, allà on tot

És un projecte que comença un dia mentre jugava amb el meu fill. Els seus ninos sempre cobren vida quan hi posem imaginació. Aquell dia va sorgir la primera fotografia, la de la girafa. L'animal que no emet sons, però que en aquella fotografia transmetia molta tendresa.

El tema central d'aquest llibre és l'exploració poètica del vincle amb els orígens. El títol ho indica de forma ben suggeridora: 'Orígens, ressons i contrallums'. No es tracta d'orígens remots, perdu

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

Buit de març és un recull de poemes que reflexionen sobre la condició de les dones: dones fortes, dones lluitadores, dones silenciades, dones que parlen...«L’autora ens vol dir que efectivament el 8

32è Premi Miquel Martí i Pol de l''Ajuntament de Roda de Ter, 2016Els poemes d’Ulls de glaç es revelen en un món on lallum és l’excepció. Un pou i un ull s’aproximen moltmetafòricament. Un ull pot ar

Tensa en les formes, severa en el contingut, a Crossa d'aigua Anna Gas elabora vers a vers una analisi entomològica de la passió, d'unes relacions en què mana la desproporció, la mancança o la mutilació, les quals acaben abocant a la retòrica de la separació i del silenci. El Tu hi apareix permanentment desdibuixat perquè només ofereix una resposta dèbil a la sol·licitud amorosa i, per tant, no pot oposar-se al desig immoderat del Jo. Peculiar poesia d'amor que celebra l'amat, s'hi desviu i en restitueix cada petja, alhora que, a còpia d'una seca causticitat, l'acaba presentant com un home mal cicatritzat. (Del pròleg d'Abraham Mohino)

Antologia poètica de Josep Palau i Fabre per celebrar el seu centenari.Tria, estudi introductori i propostes de treball de Tomàs Nofre.Poemes de l’Alquimista és el títol amb el qual Josep Palau i Fab

Cants materials és un cant a la matèria i alhora el cant de la matèria. No hi canta un "jo" amb nom sinó la vida mateixa amb els seus udols i les seves impureses. Amb la seva encegadora bellesa breu

Escriu poesia des de finals dels anys noranta. Ha publicat els poemaris: Com l’últim joc de mai (Palma, Moll, 2010, XXV Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí) i Luz fue (Girona, Curbet Edi