Libros de Poesía en catalán, página 18 de 236

Paraula de Nargó és poesia, lingüísticament rica i ben elaborada, amb una gran agilitat narrativa, d’una gran bellesa descriptiva i evocadora, amb un fons musical que brolla harmoniós d’una excel·len

Sorra de temps absent fou finalista al premi Màrius Torres el 1998. Aquest volum va suposar un trencament amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l'experimentalisme.

Segon recull de Bartra, escrit entre França, la Repºblica Dominicana, Mexic i els Estats Units, L’evangeli del vent es el llibre mes desconegut del poeta, tot i que constitueix una baula fonamental de la seva produccio poetica. Hi resseguim el periple vital d’un home angoixat pels records de la guerra, desconcertat per la incertesa del futur i encoratjat per un present trepidant i prometedor. Victima d’un mon trasbalsat, el poeta lluita obstinadament per trobar el seu lloc i confirmar la seva veu, i desplega en aquest llibre majestuos, per primer cop, totes les possibilitats artistiques del que havia de ser la seva obra futura. Plenament vigent, L’evangeli del vent ens permet descobrir la fita inicial d’una rica trajectoria que marca la tradicio catalana.

L'1 d'octubre del 2017 vam patir una sacsejada d'aquelles que deixen cicatriu. Per això, als editors els va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. I en aquest volum n'han aplegat més d'un centenar d'arreu del territori: 106 poetes que conformen un ampli ventall generacional, poetes d'estils i recorreguts diversos, però que han alçat una veu ananime que reclama llibertat. Tots ells han aportat el seu gra de sorra, amb un poema inèdit dedicat a l'1 d'Octubre.

XXX Premi Guillem Colom Ferrà de poesia Vall de Sóller 2017.«L’amor per la lletra (la paraula escrita i, si és possible, subli­mada) i per la música (la musicalitat, el ritme, l’emoció abstracta dels

"El meu darrer llibre Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut (2018) es una versió de llibertat. Escric per dir adeu al masoquisme i l’angoixa dels amants. Poemes que s’acomiaden de la mutilació i la

El jurat de la darrera edició del Premi Crexells (el dega de les lletres catalanes), que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra publicada l'any anterior, el va concedir a una novel·la editada precariament a Eivissa de manera quasi privada i gracies al micromecenatge, a més de fer saber que abans havia estat rebutjada per una quinzena d'editorials. I aquesta obra del tot introbable és la que teniu a les mans, després d'haver estat revisada per l'autor, per fer-nos conèixer la vida d'un vell alemany refugiat a Mallorca que es fa passar per un milionari belga des dels anys de la dictadura franquista. I amb la seva pròpia veu, abrandada i gens penedida, descobrirem com un metge amb una notable formació intel·lectual ha mantingut viva la flama del nacionalsocialisme a través de les esquerdes de les grans finances internacionals i de la depredació del turismo.

Si la vida pogués imaginar-se com una línia recta, els des-afectes serien aquells segments acotats entre dos punts d'estima: el que marca l'adéu i el que enceta la nova coneixença. Aquelles solituds d'on veníem se situa en aquell territori de pèrdua, sense referències. Un recorregut detallat de cada absència, de cada estrall, de cada emoció esvaïda.

Com a cantant, Ivette Nadal va publicar el seu primer disc, Guerres dolcíssimes, l'any 2007. Des del principi ja va actuar en diversos espais emblematics fent-hi concerts que ha anat combinant amb recitals de poesia, com ara a l'Auditori de Barcelona, els de Granollers i Terrassa o al Palau de la Música, i ha participat en el Festival Internacional de Música de Cadaqués o al Barnasants, entre d'altres. També va publicar els discs l'Esquena d'un elefant (2009), Mestres i amics (2012) i Tornar a mare (2016). El disc Mestres i amics tenia la intenció d'apropar la poesia d'autors actuals a tots els públics a través de les cançons. Ha col·laborat amb Manolo Garcia i amb altres artistes del territori catala. Com a poeta ha estat molt activa, amb publicacions com ara Camí privat, un recull dels quaranta poemes que acostuma a recitar en els seus directes.

El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de records d’infantesa o d’adolescència, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l’aprenentatge permanent.Tot hi són pro

En el tombant més allunyat dels dies és una obra complexa, amb una notable càrrega d'elements simbòlics, fruit d'una llarga expèriencia de la vida i de lectures ben assaonades.

Papallona de l’ombraés una tria personal, una revisió feta pel mateix autor a una trajectòria i una vocació literària que, com hem dit, abraça gairebé mig segle d’impuls creador, un recorregut que re

"«[A Blau argila] D’entrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). Amb tot, intuïm que se’ns es

_Aigües desprotegides_ és un híbrid perfecte entre un llibre de poemes descarnats, un dietari vital d'un temps de grisor i misèria moral i una recerca a les entranyes més obscures de l'ésser humà fet

El llibre relaciona les petites coses que se'ns presenten a través de l'observació de la realitat quotidiana, la natura o les vivències, amb una part emocional generadora d'instants anímics diversos. Els poemes de Plural imperfecte parteixen de la percepció i la contemplació d'aquesta pluralitat de petites coses, sovint imperfectes, que ens envolten i que passen a formar part del nostre interior. Així doncs, la tendresa, el paisatge, la incertesa, la identitat, la inseguretat, el desencís i l'enamorament recorren les pagines de forma desordenada, com en la mateixa vida.

Glòria Calafell dóna gran importància a l’eufonia, a la música del vers. I el ritme queda ben definit. Aquesta qualitat –que, en l’època actual, molts poetes semblen menystenirés, al meu entendre, un

Lluís Alpera i Leiva (València, 1938), filòleg i crític literari, fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i destacat animador cultural, és un referent de la literat

Parlar dels dies és parlar de cada dia, del temps continu, permanent, inalterable. Doncs aquests dies també tenen el seu crit. No és fàcil de sentir. És tènue, no és esquerdat. No és fàcil d’entendre

Recull de poemes de Josep Espunyes i Esteve, a cura de Julián Acebrón i Amat Baró, responsables de l´Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida. Les illustracions del llibre són obra de R