Libros de Poesía en catalán, página 19 de 238

Això que teniu entre les mans és material sensible. Moltsens preguntàvem quant tardaria la Meritxell Gené apublicar el seu primer poemari, després descoltar-lamusicar versos eterns dels/les nostres p

A Les ulleres de Walter Benjamin, Joan Carles González Pujalte s’apropa líricament a la figura del filòsof alemany fent un sentit homenatge a les seves idees sobre l’art i un recordatori necessari al

Gran part daquests poemes estan trets dhistories familiars, reconstruides, barrejades i reinventades des de la memoria poetica, que tantes vegades menteix la realitat per crear-ne una altra fins i tot mes veritable. Els noms, els llocs i els paisatges que els acompanyen tambe fan referencia a una Asturies rural que sexplica i es reconeix en una llengua i en una cultura propies. En aquest sentit, i mes enlla de les dades objectives o dels debats oberts sobre la seva categoria juridica o legal, la llengua asturiana sobreviu com a vehicle dexpressio duna subjectivitat col·lectiva que te potser la seva maxima expressio en una literatura moderna i rica que busca la seva propia identitat en un mon complex i canviant. Per aquest motiu cada vers, cada paraula escrits en asturia contenen en ells mateixos una declaracio de resistencia davant de loblit i son, per aixo, una arma carregada de futur.

Pocs llibres de poesia han tingut la fortuna d'_El poema de la rosa als llavis_. Des de 1923 els lectors de cada generació l'han llegit amb autèntica fruïció i sempre hi han trobat respostes pertinen

Josep Planaspachs (Berga, 1953) és traductor i treballa a Barcelona. Al llarg dels últims vínt-i-cinc anys, ha publicat més de deu llibres de poesia.

Cants materials és un cant a la matèria i alhora el cant de la matèria. No hi canta un "jo" amb nom sinó la vida mateixa amb els seus udols i les seves impureses. Amb la seva encegadora bellesa breu

"«[A Blau argila] D’entrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). Amb tot, intuïm que se’ns es

_Aigües desprotegides_ és un híbrid perfecte entre un llibre de poemes descarnats, un dietari vital d'un temps de grisor i misèria moral i una recerca a les entranyes més obscures de l'ésser humà fet

El llibre relaciona les petites coses que se'ns presenten a través de l'observació de la realitat quotidiana, la natura o les vivències, amb una part emocional generadora d'instants anímics diversos. Els poemes de Plural imperfecte parteixen de la percepció i la contemplació d'aquesta pluralitat de petites coses, sovint imperfectes, que ens envolten i que passen a formar part del nostre interior. Així doncs, la tendresa, el paisatge, la incertesa, la identitat, la inseguretat, el desencís i l'enamorament recorren les pagines de forma desordenada, com en la mateixa vida.

Glòria Calafell dóna gran importància a l’eufonia, a la música del vers. I el ritme queda ben definit. Aquesta qualitat –que, en l’època actual, molts poetes semblen menystenirés, al meu entendre, un

Recull de poemes de Josep Espunyes i Esteve, a cura de Julián Acebrón i Amat Baró, responsables de l´Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida. Les illustracions del llibre són obra de R

Parlar dels dies és parlar de cada dia, del temps continu, permanent, inalterable. Doncs aquests dies també tenen el seu crit. No és fàcil de sentir. És tènue, no és esquerdat. No és fàcil d’entendre

Aquest segon volum de l’Obra completa del grafòmanlleidatà Carles Hac Mor (Lleida, 1940-Sant Feliude Guíxols, 2016) recull tots els seus textos impresosdes de l’any 1993 al 1998. Emperò, i tot seguin

Poemario en reconocimiento a la obra de la poeta catalana Montserrat Abelló en el homenaje del centenario de su nacimiento.

EMA (CAT)

El llibre presenta tres parts íntimament trenades al substrat i a les arrels: Garraf, Els nois de casa i De Grècia a Barcelona, amb escales a Nàpols, l?Alguer i Menorca; són geografies i escales visc

«La puresa no existeix més enllà d’alguns miracles de la natura. Això, en Joan, poeta de ciència viva, ho sap bé. No és gratuït, per tant, el títol que agrupa els poemes que sou a punt de llegir: Ani

És un projecte que comença un dia mentre jugava amb el meu fill. Els seus ninos sempre cobren vida quan hi posem imaginació. Aquell dia va sorgir la primera fotografia, la de la girafa. L'animal que no emet sons, però que en aquella fotografia transmetia molta tendresa.