Libros de Poesía en catalán, página 20 de 240

"En el poema Raiers de la primera part, un dels mes preciosos del poemari, la veu poetica demana al raier que la deixi pujar al rai, conscient que el veritable viatge mai no te retorn. Ja se sap que els rais viatgen a cavall dels rius i, tal com deia el poeta castella, les nostres vides son com rius que van a parar al mar, que es la mort. Pero la Dolors Millat no s hi resigna. Esta convençuda que unicament per art de la magia poetica una magia poetica que domina amb destresa i lirisme podem ser capaços de remuntar a contracorrent el riu de la vida. I en aquest poemari be que ens ho demostra. Benvingut siguis, amic lector, en aquest rai de versos que et retornara, per damunt de l espai i del temps, al batec de la terra." (Pep Coll, del proleg del llibre) E L'edicio del llibre AL BATEC DE LA TERRA esta dividida en quatre parts amb 76 poemes de M. Dolors Millat, un proleg de Pep Coll i 23 fotografies de German Esteban. El poemari es un gran i bell homenatge a dues geografies, la fisica del Pallars i l'animica de la infantesa, que es barregen en un treball liric corprenedor que constitueix una de les millors obres poetiques que s'hagin escrit mai sobre aquestes terres del Pirineu.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

«Per tu tindré només llits plens de roses que floriran entre les margarides, la més pura i senzilla de les coses, la més mortal i tendra de les vides. Perquè et vull moridora com les lloses que sepul

El padrí ja no té excusa... Aquí podeu trobar un recull indispensable de poemes que canten a l’amor, perfectes per dir a la núvia o al nuvi, o per declarar l’amor a peu d’altar. Poemes de tots els te

Jardí clos parla d’un exili, d’un exili interior, voluntari. Aïllat de tots, envoltat per la tanca d’un jardí, el poeta contempla el món. Ix a prendre el primer i últim baf d’aire del dia. Des d’aque

«Pot el misteri de la paraula recuperar la llum primigènia del record? Poden resplendir els records amb l'alquímia dels mots? Des de sempre l'home, aquesta bestiola lliurada als atzars i les quimeres de l'existència, ha lluitat contra la desmemòria, contra l'absència, contra l'absurd del no-res. Quelcom poderós i atavic ens empeny d'antuvi, com una necessitat inexcusable, com un desig irreprimible, a desxifrar els alfabets ocults, els enigmes insondables, els codis secrets que regeixen el curs del nostre destí. Vet aquí la raó de ser —almenys una d'entre tantes— de la paraula. El mot precís, just, essencial. Déu va néixer —l'home també, és clar, puix la divinitat és creació de la ment humana— en el precís instant de germinar dins nosaltres la primera llavor del pensament, la sement pura, inaugural, ubèrrima, que hauria de fruitar amb l'eclosió quasi miraculosa de la paraula.»

Lydia Lunch continúa explorando nuevos medios para exorcizar a sus fantasmas. Amnesia es una muestra de ello. Recoge textos inéditos (con traducción de Marc Viaplana) y fotografías de Lunch y un CD que incluye colaboraciones con el musico y artista sonoro Jacob Kirkegaard y el videoartista Josep M. Jordana.

De la felicitat gastada és un poemari que reflec­teix, en diversos metres i estils, la bellesa, l’amor, la decrepitud del món, la longitud del dolor i les arrugues del temps i de l’ànima. «Aquests po

«La sento dintre meu. Encara hi és i regna als meus palaus interiors. Tothom ignora les terribles pors que em vessa sobre el cor, ara i després. A vegades dibuixa un càlid bes o em fa caure damunt d’

A La xarxa de mil nusos, fent ús de diferents formes poètiques que van des de la tanka fins a estructures més clàssiques, ens proposa un recorregut de sentits plurals i de gran bellesa. Una obra rigo

Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2008 Edgar Alemany va néixer a Es Castell (Menorca) l’any 1989. Realitza estudis de violoncel al Conservatori Superior del Liceu i de filosofia a

Suem per fondre el gel que ens encuirassa. Suem en abraçar la nit. Suem en allunyar els mals pensaments. Ens esforcem, gaudim, patim, ens relacionem, creiem, ens malfiem, ens enfonsem, revivim. Ens tanquem per tornar a obrir-nos. Entrenem el cor. I el cervell. Vivim. Sudamos para fundir el hielo que nos encuirassa. Sudamos en abrazar la noche. Sudamos en alejar los malos pensamientos. Nos esforzamos, disfrutamos, sufrimos, nos relacionamos, creemos, nos desconfiado, nos hundimos, revivimos. Nos cerramos para volver a abrirnos. Entrenamos el corazon. Y el cerebro. Vivimos.

«... Era com la neu en un cor transeünt, Ofèlia amb música de Charpentier, un fum de deixalles, fullaraca cremada, d’abocador en setembre. Ofèlia, verge de vulva blanca, una trista matinada, acaronad

XI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2009.

Max BesoraL’Espectre Electromagnètic és la pregària interior convertida en pregària exterior, és l'oralitat copsada a l’instant i embotida en un paper, és la recerca del peregrí en busca del seu pare