Libros de Poesía en catalán, página 22 de 240

La poesia de Joan Maragall assenyala l'inici de la modernitat en la literatura catalana; a més, gràcies a la popularitat d'una colla de poemes, és un punt de referència permanent en la memòria del pa

Està implicada en la promoció i difusió de la poesia, i les activitats artístiques de la Vila de Gràcia. Els seus textos poètics han aparegut en diversos diaris i blocs. Ha estat inclosa en les publi

La proposta d’Alfredo Gavín polsa una corda que ve des de molt antic i arriba fins al present, en etapes discontínues i, a la vegada, segellades per l’estat de la cultura al mateix temps en què aques

Vetlla (un poema) parteix d’un argument narratiu: l’ambigua relació entre un noi una noia l’any 1984. Un llibre de poemes regalat per ella al noi permet recuperar la memòria d’aquesta relació molts a

Vet aquí una embosta de fruita a punt de pastora mia. Ni més ni pus. En Jaume Fuster i na Joana Colom ens ofereixen un esplet de gloses congriades al redós d’una pantalla d’ordinador, a distància, ta

Pilar Solé y Cristina Fontsaré han unido sus dos disciplinas artísticas (poesía y fotografía) para ofrecer una propuesta literaria y gráfica a la vez, sin que ninguna de las dos renuncie a su propio lenguaje expresivo. Esta conjuncion y dialogo han sido posibles gracias a un excelente ejercicio de comprension, percepcion y complicidad de ambas autoras y, consiguientemente, de ambos lenguajes que se armonizan y complementan para proponer una coherente unidad expresiva.

La despedida entraña dolor, separación y aturdimiento, pero la colección de adioses de Josep Anton Soldevila condensan un proceso lento de desasimiento, de breve encuentro final sin retorno, de lucidez. Fruto de una experiencia traumatica (el poeta habia sido sometido a un trasplante de riñon y fue aislado del mundo exterior por un virus de quirofano) durante lentas horas su mente se paseo por lo que habia sido su vida. La constancia de la ausencia de personas y certezas y la conciencia de sentirse engañado por no haber sabido decir adios, le conmociona. El adios es el final del proceso, el lugar donde la crisis, sea de la indole que sea, se resuelve en muerte o renacimiento. El acto de pronunciar la palabra señala de forma inequivoca el lugar de la existencia en que nos encontramos, lo que tenemos y lo que no, mientras delante se extiende un territorio de exilio que habra que recorrer en soledad hasta la nueva tierra. Este libro nos habla, en su primera parte, del proceso por el que llegamos a decir adios a personas, situaciones y cosas que han sido significativas para nosotros: Primero, el dolor, La decision y El exilio, son los tres capitulos en que se desarrolla el poema El Adios. En su segunda parte, Epitafios parciales nos habla de las pequeñas perdidas individuales, inapreciables en el dia a dia, y que sutilmente nos llevan hacia el final. El Libro de los Adioses constituye una profunda meditacion poetica, en un momento en que el unico argumento posible es la verdad. Una meditacion sobre el inmenso poder de la renuncia, asumida a traves de la palabra Adios. Traducido al frances, El Libro de los Adioses es presentado por Ediciones de La Discreta en edicion bilingue, catalan-español, en su coleccion Bastardilla.

La poesia d''Elies Barberà és un martell hidràulic que forada la capa d''asfalt de la consciència; és el blues primigeni que fa emergir la humitat de l''ànima i crida a la revolta de l''esperit; és l

El recull hauria pogut contenir cent vint-i-vuit tankes, que és la setena potència de dos i, doncs, un nombre molt ben quadrat. Però, com que calia que anés de la bellesa a la vellesa sense deixar-se

Amadeu Vidal i Bonafont eixampla els horitzons de la seva poesia i assoleix una nova fita, en el difícil camí de la maduresa literària. Una experiència familiar —intensa, inoblidable— és el punt d’ar

Aquest nou llibre del gran poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando reuneix trenta-cinc poemes que van des de la composició més complexa fins a lestrofa més minimalista, sempre amb un metre omnipresent pel seu rigor i ritme i amb lexposicio dunes imatges que sacsegen per la seva força i fondaria.Vidal Ferrando ens ofereix a Gebre als vidres la duresa dun vers clarivident que entusiasma per la seva bellesa nua, sovint aspra, i que ens indica, un a un, aquells mites culturals que son lessencia en la nostra manera dentendre la bellesa de lart i del mon: Virgili, Botticelli, Brueghel el Vell, Brahms, Turner, Virginia Woolf, Goethe, Rimbaud i tants daltres que son citats o que configuren la clau de volta dels poemes del mestre de Santanyi. Vidal Ferrando no soblida, es clar, de la seva terra, a la qual sadreça com un autentic amant.Potser, a hores dara, dins alguna tavernala mort balla boleros en va amb els nostres somnis.Hem estimat una illa inexistent, estonesi confins que ja son com animes en pena.Un llibre, doncs, que fa honor al seu titol, ja que la calidesa, sovint la cremor, dels seus poemes es el contrapunt de la fredor exterior dun mon potser hostil i gelid en exces.