Lydia Lunch continúa explorando nuevos medios para exorcizar a sus fantasmas. Amnesia es una muestra de ello. Recoge textos inéditos (con traducción de Marc Viaplana) y fotografías de Lunch y un CD que incluye colaboraciones con el musico y artista sonoro Jacob Kirkegaard y el videoartista Josep M. Jordana.
«La sento dintre meu. Encara hi és i regna als meus palaus interiors. Tothom ignora les terribles pors que em vessa sobre el cor, ara i després. A vegades dibuixa un càlid bes o em fa caure damunt d’
Segons el pròleg, a càrrec d'Isidor Cònsul, "el darrer llibre de Rosa Fabregat, A la vora de l'aigua s'insereix amb més intensitat que els anteriors en la línia que sembla més pura de la seva poesia i en el punt d'inflexió dels seus versos més segurs. Poemes que s'entretenen a resseguir espais i geografies personals, que treuen espurnes de poesia només en la densitat de la mirada i perquè, en aquest cas, acondueixen amb encert una metàfora d'aigua. L'abril de 2009, pocs mesos després de la publicació d'aquest volum, la poesia de Rosa Fabregat podrà celebrar, si vol, la festa d'aniversari dels trenta anys de vida editorial, els que hauran rodat des de la primera edició d'Estelles (1979). Nascuda el 1933 i amb el pes, doncs, de setanta-cinc anys de vida a l'espatlla, entenc que Rosa Fabregat estrena en aquestes geografies d'aigua, sobretot a "Les ales de la nit", una poesia centrada en un tombant de la ruta, en l'inici dels dies de la vellesa."
Poemari epilèptic, convulsiu, cínic, salvatge, cruel, apocalíptic. En aquest nou volum que no deixarà ningú indiferent, Pau Vadell i Vallbona aniquila el món que ens ha volgut viure amb la potència i
De la felicitat gastada és un poemari que reflecteix, en diversos metres i estils, la bellesa, l’amor, la decrepitud del món, la longitud del dolor i les arrugues del temps i de l’ànima. «Aquests po
Baula: qualsevol de les peces que formen una cadena. Lluerna: obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, sovint vidrada, per a deixar penetrar la llum. L’autor dóna resposta, en el pòrtic de l’obra, a la curiositat que provoca el títol: Al sostre o paret alta de ca meva, / allà on es gasten, viuen i s’infanten / totes els teixits i baules de la vida, / he obert alguns forats fràgils de llum / que m’han permès d’escodrinyar penombres. El poeta recerta, entre llums i penombres, el pas del temps, les vivències de l’entorn, els lligams, les esperances, al goig d’expressar-se. Tot plegat a través del llenguatge poètic, capaç de fer descobrir al lector que les baules poden ser fràgils i les lluernes es poden anellar: Amb llum de baules fràgils / he anellat lluernes.
Un balcó de la meva infantesa. Un tiet lluminós a qui la gent veia estrany. Un fuster que era el meu pare. El camí segueix fent voltes i en va farcit de rostres, d’escletxes de sol i de tristor. En r
És sobre aquest mar laminat i domèstic, en una quadratura geogràfica a l’entorn del Delta de l’Ebre, que Xavier Caballero Cid escriu Mar de sardines. L’autor hi manté un intencionat to local, intimis
La verdor i l'absent, tercer llibre de poemes de l'autor, és un llibre unitari que parla de granotes, ànecs, àlbers i tarongers; parla de l'aigua de l'ànima i de l'aigua del riu i les seves vores. Eros i Thanatos i l'Absent; però en el llibre també hi trobem els sentiments d'un jove que ara mira la seva terra natal des de l'altra riba. Sentim les aromes dels primers amors i paisatges, vivències i miratges que la paraula poètica: el poema com a instrument de coneixement acara al present i rescata de l'Oblit.
