Quan sembla que Fell's Church ha tornat per fi a la normalitat, la Bonnie comença a veure l'Elena en somnis, des d'on li transmet un missatge esgarrifós: una nova amenaça plana sobre la ciutat. Només l'Stefan pot ajudar els amics de l'Elena a combatre un perill tan aterridor, però no tornar sol a Fell's Church: el seu germ Damon el seguir. Seran tots dos capaços d'oblidar la seva enemistat per vèncer un poderós adversari? De quin costat est vertaderament en Damon? El desenllaç de la història és a prop i l'Elena hi tindr un paper fonamental.
Aquest es un llarg poema en prosa sobre la perdua, sobre el dol(or). Despres del llarg proces de malaltia de Lou, l'amiga de l'anima -potser l'alter ego de Desautels-, la consciencia de la desaparicio infligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: es a dir, l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poetica. En relacio amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: "Lou. Una nova, petita vena que esdevingue l'amiga de la infantesa, l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'un cancer el 1998. Al juny anterior haviem creuat Paris juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguessim quinze anys"
Anys després d´aquell monument verbal anomenat Insuficiència mitral, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, aquesta Bassa de les oques confirma la singularitat de Jordi Vintró, una de les veus més ignorades de la poesia catalana contemporània.
Hi ha una veu més antiga que les paraules esclatant als ulls, vessant aquest desig al tacte de la pell, un riu de lunivers recorrent les venes, creixent dins el cos. Font de vida que germina en linstant de labraçada o del somriure. No sé de quin gest es va fer la dolçor, però tots aprenem, un moment o un altre que lestima no deixa de trucar al cor.
Carles Salvador (València, 1893-1955) va ser mestre, poeta i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, sobretot com a divulgador de les Normes de Castelló de 1932
Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a metode de treball, la poesia de Rossell progressa a traves d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o be l'home del sac o un ballari de tangos- revelador d'histories essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lexic ponenti. En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italia, dialegs amb ningu o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningu Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara a
Com va escriure Climent Forner, Queralt és la llar pairal dels berguedans. De Guillem de Berguedà ençà, han estat nombrosos els poetes i escriptors de casa nostra que han descrit, en vers o en prosa,
