Libros de Poesía en catalán, página 26 de 238

La despedida entraña dolor, separación y aturdimiento, pero la colección de adioses de Josep Anton Soldevila condensan un proceso lento de desasimiento, de breve encuentro final sin retorno, de lucidez. Fruto de una experiencia traumatica (el poeta habia sido sometido a un trasplante de riñon y fue aislado del mundo exterior por un virus de quirofano) durante lentas horas su mente se paseo por lo que habia sido su vida. La constancia de la ausencia de personas y certezas y la conciencia de sentirse engañado por no haber sabido decir adios, le conmociona. El adios es el final del proceso, el lugar donde la crisis, sea de la indole que sea, se resuelve en muerte o renacimiento. El acto de pronunciar la palabra señala de forma inequivoca el lugar de la existencia en que nos encontramos, lo que tenemos y lo que no, mientras delante se extiende un territorio de exilio que habra que recorrer en soledad hasta la nueva tierra. Este libro nos habla, en su primera parte, del proceso por el que llegamos a decir adios a personas, situaciones y cosas que han sido significativas para nosotros: Primero, el dolor, La decision y El exilio, son los tres capitulos en que se desarrolla el poema El Adios. En su segunda parte, Epitafios parciales nos habla de las pequeñas perdidas individuales, inapreciables en el dia a dia, y que sutilmente nos llevan hacia el final. El Libro de los Adioses constituye una profunda meditacion poetica, en un momento en que el unico argumento posible es la verdad. Una meditacion sobre el inmenso poder de la renuncia, asumida a traves de la palabra Adios. Traducido al frances, El Libro de los Adioses es presentado por Ediciones de La Discreta en edicion bilingue, catalan-español, en su coleccion Bastardilla.

La poesia d''Elies Barberà és un martell hidràulic que forada la capa d''asfalt de la consciència; és el blues primigeni que fa emergir la humitat de l''ànima i crida a la revolta de l''esperit; és l

Segimon Serrallonga (1930 - 2002), poeta i traductor, va publicar el 1981 la versió catalana d'una de les obres mes singulars de la poesia universal, _Les Noces del Cel i l'Infern_, del poeta londinenc William Blake (1757 - 1827), consideral el rebel per antonomasia de la poesia anglesa. Autor i traductor, tot i la distancia historica i cultural que els separa, comparteixen la inquietud davant el poder, l'art i la religio. I tambe, la preferencia per una expressio alhora precisa i rotunda.

El recull hauria pogut contenir cent vint-i-vuit tankes, que és la setena potència de dos i, doncs, un nombre molt ben quadrat. Però, com que calia que anés de la bellesa a la vellesa sense deixar-se

Amadeu Vidal i Bonafont eixampla els horitzons de la seva poesia i assoleix una nova fita, en el difícil camí de la maduresa literària. Una experiència familiar —intensa, inoblidable— és el punt d’ar

Aquest nou llibre del gran poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando reuneix trenta-cinc poemes que van des de la composició més complexa fins a lestrofa més minimalista, sempre amb un metre omnipresent pel seu rigor i ritme i amb lexposicio dunes imatges que sacsegen per la seva força i fondaria.Vidal Ferrando ens ofereix a Gebre als vidres la duresa dun vers clarivident que entusiasma per la seva bellesa nua, sovint aspra, i que ens indica, un a un, aquells mites culturals que son lessencia en la nostra manera dentendre la bellesa de lart i del mon: Virgili, Botticelli, Brueghel el Vell, Brahms, Turner, Virginia Woolf, Goethe, Rimbaud i tants daltres que son citats o que configuren la clau de volta dels poemes del mestre de Santanyi. Vidal Ferrando no soblida, es clar, de la seva terra, a la qual sadreça com un autentic amant.Potser, a hores dara, dins alguna tavernala mort balla boleros en va amb els nostres somnis.Hem estimat una illa inexistent, estonesi confins que ja son com animes en pena.Un llibre, doncs, que fa honor al seu titol, ja que la calidesa, sovint la cremor, dels seus poemes es el contrapunt de la fredor exterior dun mon potser hostil i gelid en exces.

_Abril florit_ és l'onzè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura i el tercer de plantes, amb cinquanta-sis espècies dels Països Catalans i alguna de fora. A més dels versos, el llibre cont

Poemari guanyador del Premi Jacint Verdaguer 2010 de poesia, convocat per l’Ajuntament de Calldetenes. Ausiàs

Nabí (que vol dir ' profeta' en hebreu bíblic) és l'obra mestra de Josep Carner. El poema exposa, en deu cants, la peripècie de Jonàs quan Jahvé li confia la missió d'anar a predicar a la ciutat assí

La poesia de Pietro Civitareale (L’Aquila, 1934) cerca un coneixement serè. Ve d’una certa enyorança. En el seu viatge poètic esquiva els turons punxeguts de la desesperació. Fa seu aquell pensa­ment