Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos d'ocells, de plantes i de bolets -que han tingut una gran acceptació entre el públic-, ens ofereix ara Arbres dels nostres paisatges on versifica, amb el seu estil fresc, planer, rigoros i apassionat, cinquanta-cinc especies d'arbres dels Pasos Catalans.? Completen i arrodoneixen el llibre fotografies, i un annex amb informacio cientifica, literaria i popular dels arbres, de la ma de Ramon Pascual, Nuria Duran, i el mateix Fonoll. Arbres dels nostres paisatges es, com els altres poemaris naturalistes de Fonoll, una obra singular i una eina util per coneixer i estimar els arbres, la natura, la llengua, el pais.
Un balcó de la meva infantesa. Un tiet lluminós a qui la gent veia estrany. Un fuster que era el meu pare. El camí segueix fent voltes i en va farcit de rostres, d’escletxes de sol i de tristor. En r
És sobre aquest mar laminat i domèstic, en una quadratura geogràfica a l’entorn del Delta de l’Ebre, que Xavier Caballero Cid escriu Mar de sardines. L’autor hi manté un intencionat to local, intimis
La verdor i l'absent, tercer llibre de poemes de l'autor, és un llibre unitari que parla de granotes, ànecs, àlbers i tarongers; parla de l'aigua de l'ànima i de l'aigua del riu i les seves vores. Eros i Thanatos i l'Absent; però en el llibre també hi trobem els sentiments d'un jove que ara mira la seva terra natal des de l'altra riba. Sentim les aromes dels primers amors i paisatges, vivències i miratges que la paraula poètica: el poema com a instrument de coneixement acara al present i rescata de l'Oblit.
L''aforisme em sembla un gènere prou atractiu per trencar la prudència que hauria de tenir a l''hora, si no d''escriure, sí de presentar una obra als lectors. En el meu vessant poètic m''engresca el
'En nom de la paraula' és una obra que només es pot qualificar d'extraordinària des de tots els punts de vista. És extraordinària perquè, després de molta feina de lectura, de reflexió, de meditació
Cru i contundent, Xavier Gonzàlez-Costa fa amb aquest seu primer poemari, un exercici d'empatia per posar-se en la pell de la soledat, la seva gran por.
És aquest un poemari que s''enfronta a la realitat més immediata, propera, que és llegida a través de dos vidres: l''un de més abstracte, per mirar de lluny -la cara A, en podríem dir- i l''altre de mes concret, de vista cansada -la cara B-. Aixi que al llarg de tots els poemes es planteja la relacio de la persona amb el medi on viu, a traves de l''escriptura, de l''amor, de la vida al mig d''aquest mon concret pero, alhora, globalitzat. Amb espai per al dolor, pero tambe per al plaer.
L’abc de Laia Martinez i Lopez fa de declaració de principis i intencions, alhora que explica la història d’una adolescent marcada per la que, segons Oscar Wilde, és la xacra de les classes treballad
Paraula gest. Poesia mossegada. Llibre viatge entre cards, coves i camins: del primigeni so que cercaven els poetes fins a la cabra aquesta que hi havia; des del temps era temps de la rondalla fins a lactual encanteri de la bruixa antiga. Pedregada seca.
_Evito el verb_ forma part d'un projecte més ampli que assaja diversos enfocaments possibles de la realitat. Mentre que a _3: atzar_, l'anterior poemari de Rosa Comes, l'eix numèric era l'u, el nombr
