Libros de Poesía en catalán, página 28 de 236

Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s'inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. "Com es fa un testament?" es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.

Obra guardonada amb el XVI Premi Alella a Maria Oleart.

Ramon Boixeda va néixer a Vic el 1981. Després de viure uns anys a Girona es va traslladar a Barcelona, tot i no perdre de vista el tren i la Plana. De formació arquitecte tècnic i llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, també exerceix la crítica literària en diferents mitjans de premsa en català.

Mentre escric, somio, i cada vers és una part del que sento. En cada poema hi poso una part de mi, i perquè m’agrada tancar els ulls i sentir. En aquest recull de poemes us deixo les paraules que pot

Aquest llibre és per damunt de tot una abundosa collita de generositat, obtinguda tot observant allò que passa entre el cel i la terra. Coses que ens semblen d'una simplicitat gairebé quotidiana, i que ben mirat són una absoluta meravella: la terra, la casa que ens acull, i el cel, l'ignot que ens fa de teulada. Tot plegat lligant els poemes breus de Josep Santesmases i Ollé amb cinquanta-tres petites delícies artístiques, de cinquanta-tres artistes que els il·lustren, per convertir-los en el record d'un viatge en el vaixell que solca la mar de la vida.

La despedida entraña dolor, separación y aturdimiento, pero la colección de adioses de Josep Anton Soldevila condensan un proceso lento de desasimiento, de breve encuentro final sin retorno, de lucidez. Fruto de una experiencia traumatica (el poeta habia sido sometido a un trasplante de riñon y fue aislado del mundo exterior por un virus de quirofano) durante lentas horas su mente se paseo por lo que habia sido su vida. La constancia de la ausencia de personas y certezas y la conciencia de sentirse engañado por no haber sabido decir adios, le conmociona. El adios es el final del proceso, el lugar donde la crisis, sea de la indole que sea, se resuelve en muerte o renacimiento. El acto de pronunciar la palabra señala de forma inequivoca el lugar de la existencia en que nos encontramos, lo que tenemos y lo que no, mientras delante se extiende un territorio de exilio que habra que recorrer en soledad hasta la nueva tierra. Este libro nos habla, en su primera parte, del proceso por el que llegamos a decir adios a personas, situaciones y cosas que han sido significativas para nosotros: Primero, el dolor, La decision y El exilio, son los tres capitulos en que se desarrolla el poema El Adios. En su segunda parte, Epitafios parciales nos habla de las pequeñas perdidas individuales, inapreciables en el dia a dia, y que sutilmente nos llevan hacia el final. El Libro de los Adioses constituye una profunda meditacion poetica, en un momento en que el unico argumento posible es la verdad. Una meditacion sobre el inmenso poder de la renuncia, asumida a traves de la palabra Adios. Traducido al frances, El Libro de los Adioses es presentado por Ediciones de La Discreta en edicion bilingue, catalan-español, en su coleccion Bastardilla.

«Així, de la ferida –de la cicatriu mateixa– sorgeix la força, la paraula motriu, vivificadora, que ofereix, desprèn, catapulta un nou ésser: “jo que sóc només lloc” afirma. És un moment epifànic, la

Pere Bellmunt i Beà (Juneda, 1932) és autodidacte i un apassionat de l’arqueologia. Activista cultural compromès amb el teatre junedenc, amb el consistori municipal (on va ser regidor de Cultura de 1

La paraula va esculpir la pedra… La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l’ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament,

Recull de poemes infantils de Joana Raspall, alguns ja publicats i d'altres inèdits; amb unes entranyables il·lustracions de Pere Cabaret. A més, el llibre inclou un DVD on les imatges van acompanyades de la veu de l'autora recitant els poemes.

Angle de deriva és un poemari que ens convida a un viatge interior, on l’amor és l’inici i el final de l’aventura, és l’estada i el medi, però també el vaixell immaterial que pren múltiples formes co

Nua és un llibre on la veritat de la poeta aflora, una vegada més -i potser la que més-. Ferida, rebel·lió, lluita, celebració: instants privilegiats del temps, regals de l´anima amb els quals l´autora, com una Afrodita i Artemisa classiques, banyant-se en el mar i en rierols de finals del segle XX, escriu. Poemes que en el seu conjunt formen part d'un dietari on la realitat més profunda i despullada viu amb la poesia.