Libros de Poesía en catalán, página 28 de 240

Fractal és un terme que parteix de l'adjectiu llatí fractus. El verb corresponent és frangere (significa trencar a bocins). A més de fragmentat (com a fracció matemàtica), fractus, també significa ir

Poemari guanyador de la 54ª edició del Premi de Poesia Amadeu Oller per a Poetes Inèdits. "Pla de fuga per castells de ferro" fa referència a les cuirasses mentals i lingüístiques que ens condicionen la vida arran de les absències (el fracas d'una relació, la mort del pare...). El poeta ens fa partíceps del seu pla de fuga.

Accèssit al Premi Grandalla de Poesia, dotat per Crèdit Andorrà, de la XL Nit Literària Andorrana, 2017Quan cansada de raure en l’ombra afableemprenguis el viatge, porta’m sempredins teu en un racó m

"Escrit en octosíl·labs, l’autor, a mig camí de la vida, quan s’apropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des d’una mirada sovint desvalguda i precària, que recorda sempr

Post scriptum de Joan NavarroPorticEn un moment de la festatots vam riure amb estrepiti entre llagrimes.El dibuix molecular duna llagrimade rialladiuenno coincideixamb el dibuix que lliscaper una de tristesa. Pero ninguno pot veure-hi tan endinsi vaig passar de contraban el dol.Lesperare cent anys, la llagrimaque em delati (fins al dos milcent disset no tornara a produir-sela gota negra de Venusen el transit pel sol).

Artés (el Bages), 1992. Ha publicat els llibres de poesia Els vapors que maten (50è premi Amadeu Oller, Galerada, 2014), Escola de cecs (Curbet, 2015), el dietari Notes per a un solo de Scriabin (A Contravent, 2017) i ha editat el volum Joan Vinyoli-Eudald Puig. Correspondència (1981-1984) (Curbet, 2018). Figura a les antologies Assumiras la veu (Terrícola, 2014), Premi Amadeu Oller. 50 anys de poesia (Galerada, 2014) i 33 poetes menors de 35 (Lletra, 2015).

A la primera part, Gangsters, la noia bufona sempre a l?ombra del mafiós pren la pistola, com a símbol de poder, i executa la seva pr.pia vida com li plau, sense manies, al límit. Ella és la gàngster

La presente monografía analiza minuciosamente el régimen de responsabilidad por defectos constructivos que establece la Ley de Ordenación de la Edificación, cuya aplicación práctica genera multitud de interrogantes. Ello se debe a que esta Ley en ciertos aspectos se distancia notablemente de la jurisprudencia elaborada en torno al art. 1.591 CC. Asi, ademas de poner fin a la reparacion integral que otorgaba el precepto del Codigo Civil, fija diversos plazos de garantia en funcion de la utilidad o funcion a que afecte el vicio constructivo, ademas de un plazo de prescripcion mas breve que el aplicable hasta ahora. Esta obra se inicia en sus primeros capitulos con el estudio de diversas cuestiones de alcance general en la materia, tales como la naturaleza de la responsabilidad, su caracter indisponible, la delimitacion de los daños resarcibles, o el regimen probatorio e imputacion a los agentes de la edificacion. En el capitulo tercero se concretan los defectos constructivos cubiertos por los diversos plazos de garantia, lo que resultara capital para las pretensiones de los propietarios del edificio. Estos plazos, junto con el de prescripcion, son estudiados en los siguientes apartados con especial atencion a su computo e interrupcion, y a ciertas figuras que permitirian excepcionar sus rigores. La monografia dedica su ultima seccion a las particulares responsabilidades de los agentes de la edificacion, ofreciendo criterios para su necesario y complejo deslinde, dada la superposicion de sus funciones. En esta parte final se aborda la distribucion de la responsabilidad entre tales agentes, las acciones de repeticion, las causas de exoneracion y la forma de reparacion del daño causado.

Les poesies que recorren aquestes pàgines tenen la capacitat d’arribar a les parts més fosques que habiten dins nostre. Per a tots aquells que en algun moment ens hem sentit perduts als meandres de l

Enmig de sensacions, idees, formes i símbols a fi de copsar realitats, el crepuscle apareix a l’horitzó de les imatges i els poemes d’aquest volum, no nomes significant la claror de l’alba i del vesp

«No sabria dir si el Rèquiem de JMa Uyà ens transmet aquest repòs («dónal’s, Senyor, el repòs etern») o, ben al contrari, el seu poema és una invitació a rebel·lar-se. Ell en diu dialogar; però més a

IBD CROJO

Com diu Joan Brossa, el poeta es projecta en el poema. Cada poema d aquest llibre, a més de la projecció personal implícita en tota activitat literária, representa la impressió que ha deixat en l autor la visio d una pel·licula determinada en una sala de cinema. Aquests poemes son, doncs, projeccions (del poeta) elaborades a partir de projeccions (filmiques). En cadascun dels poemes s assenyala la pel·licula que l ha inspirat, el seu director i l any de l estrena. Son films que van des de 1939 (Young Mr. Lincoln), el primer, fins a 2019 (Jojo Rabit), l ultim. No cal haver vist la pel·licula per entendre el poema, perque el poema es l expressio (en el paper) de la impressio (en els sentits) que l autor ha experimentat, quan ha sortit de la sala de cinema, sobre els temes de tota la vida (amor, mort, bellesa, justicia, amistat). Nomes cal que el lector en comparteixi el gust estilistic. Un resultat feliç de la lectura dels poemes d aquest recull fora que estimules, almenys, la visio dels films de que tracten. Projeccions ha estat l obra guanyadora del XXVIII Premi de Poesia "Miquel Marti i Pol" de 2023, convocat per la UAB i l Ajuntament de Cerdanyola del Valles.

Historiador i filòleg, estudiós sobretot del món medieval catalá, al qual ha dedicat multitud d'articles , académics i de divulgació. Es tracta de traduccions d'una selecció de cassides en árab compo

Sort de la flama d'amor que ens il·lumina. El poemari Vida Interior esdevé l'expressió dels pensaments i les emocions que no gosem comunicar als altres, sovint ni a les persones més estimades. Con

Sorgeix de caminar, d’observar l’estat salvatge de les coses en el seu entorn i de la impossibilitat de donar-li explicació.

Lluny de l'abisme recull dos-cents trenta cinc poemes, curts -de dos versos- i llargs -de més d'un centenar versos-, escrits entre els anys 1973 i 1999, és a dir, el darrer quart del segle XX; els poemes, assaonats recentment, es contextualitzen a la nost