Lluny de l'abisme recull dos-cents trenta cinc poemes, curts -de dos versos- i llargs -de més d'un centenar versos-, escrits entre els anys 1973 i 1999, és a dir, el darrer quart del segle XX; els poemes, assaonats recentment, es contextualitzen a la nost
La poesia de Joan Maragall, el poeta de la paraula viva, és una de les fites cabdals de la literatura modernista. La seva poesia, sincera, sentida, ben sovint compromesa amb la lluita per la creació d''una Catalunya nova, fidel a si mateixa i plenament europea, connecta amb els sentiments mes profunds de la gent i esdeve immensament popular, com abans ja ho havia estat la de Verdaguer.La tria que presentem preten de ser una seleccio significativa de la seva poesia que faci possible a qualsevol lector, amb les ajudes que oferim, de retrobar el goig i l''esgarrifança dels seus versos i de descobrir tant l''evolucio personal de l''escriptor al llarg de la seva vida com els seus temes preferits.
Edicions de la Universitat de Lleida 9788491444633
Recull de poemes de Jordi Jove, a càrrec de Julián Acebrón i Amat Baró (reponsables de l’Aula de Poesia Jordi Jove de la Universitat de Lleida). Les il·lustracions són obra de Marco A. Remacha.
La poesia d'Albert Planelles representa una refelxió profunda sobre la condició humana, articulada a través d'una recerca del llenguatge i la paraula precisa que fa dels seus poemes autèntics tractats exsitencials, plens de sensibilitat i harmonia. La natura, molt sovint, esdevindra un interlocutor valid i lúcid per emprendre aquesta tasca, on literatura i filosofia es donen la ma en un dialeg fructífer i creatiu. Serveixin de mostre aquests versos: Poder desmentir l'efímer Discutir les veus del neguit Recordar el passat amb exactitud Posar límits al dolor Refer l'escalfor de les mirades
Llicenciat en Ciències de l’Educació i s’ha significat en l’activisme ecologista i cultural a Mallorca. Ha publicat llibres per infants, novel•les per adults i assaig sobre espais naturals, ocells i
Mare: em donares un cabas buit / i amb ulls seriosos em digueres / que calia omplir-lo de maragdes / ametistes i robins: / de pedres precioses.He obeit les teves ordres. / Any rere any / he obeit les teves ordres / impreses a la sang.I quan el ras dels dies i la fatiga dels treballs / han fet la carrega feixuga / he anat buidant, peça a peça, el teu cabas / i escampat per tot loblit aquelles pedres / les maragdes i els robins.I al fons del cabas he trobat / immobils, els teus ulls severs / mirant-me de fit a fit.Com el punt que tanca el cercle, / com la roda que assoleix el seu desti, / aixi he compres jo la meva historia.
Gent, sempre la gent.... El millor paisatge, la gent.Amb Galeria de retrats, l'autora ens fa confiança. Ens presenta un seguit de persones a qui admira, i al costat de les quals ha crescut com a professional i esser huma. Persones que formen part dels referents on ella s'emmiralla i pot inspirar-se i aprendre.No es estrany, doncs, que s'acosti a cadascuna amb una mirada fonda, agraida, que va mes enlla del que es pot veure a cop d'ull: tendresa, enginy, dolor, ironia... I els retrata amb l'eina de la poesia, la millor manera que coneix per reflectir l'anima de les coses.A qui pot interessar aquesta Galeria de retrats? Als lectors de poesia, per exemple; es un poemari original. Als qui agrada coneixer gent, o coneixer-la mes a fons. I segurament complaura els qui valoren els essers humans en plenitud, acceptant-ne les grandeses i els limits.
