Libros de Poesía en catalán, página 30 de 240

###############################################################################################################################################################################################################################################################

A Vida, Urpina no només treu la pols de les coses més elementals, sinó que s'endinsa pels racons més profunds de l'ésser humà. hem de confessar que ens sorprèn molt agradablement el tractament que fa

Els poemes de Rosa Comes reflexionen sobre la impossibilitat de definir l’atzar a partir del material de què ells mateixos estan fets (la paraula) i malden per acostar-s’hi amb la deconstrucció del m

Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra és un poemari compacte, una volta de cargol al camí iniciat amb Els murs de l’odi. A través, sovint, de formes clàssiques que doten de contenció el d

Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l’espai buit entre les paraules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d’un quadrat a l’altre, hom queda per uns instants sostingut en el

Els murs de l’odi és un poemari aparentment eclèctic, en el qual l’autor parteix d’un homenatge a un dels cims de la literatura mundial com és Les fleurs du mal, de Baudelaire, per tal de fer una rep

MIREIA VIDALEs tracta dun trajecte, dun intent de recerca afamada de veritat. Com en daltres poemaris, es tracta dun recull de moments de lucidesa, dinconsciencia absoluta que acosten a l'autora a la realitat que viu, la qual queda reflectida en el poemari. Es tracta dun poemari influenciat, sobretot, per veus de poetes femenines que l'autora considera indispensables com Teresa Pascual, Brigitte Oleshinski, Alejandra Pizarnik, Dulce Chacon, Nicole Brossard, Gina A. Laplace.. i, evidentment, la mateixa Maria Merce Marçal. IX Premi Maria Merce Marçal, 2007

xxL'irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l'obra poetica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual -com ja

Al ponent dels dies s’allargassen trèmulament les hores, la boira cega desdibuixa els bells camins de sempre i fa basarda en el dens silenci que omple espais íntims de melangia. Un passeig que, parti

PREMI DE POESIA AUSIÀS MARCH DE BENIARJÓ 2007