Libros de Poesía en catalán, página 38 de 236

Es parla molt de poesia, de com ha de ser i de com no, i hi ha centenars de poetes publicats, i a saber quants d’inèdits. No sé si considerar-me un poeta, perquè no sé ser-ho. Només he escrit uns poe

?Aquests poemes esdevenen, també, un exemple brillantíssim d?intertextualitat, una mostra de com la literatura es nodreix a còpia de relectures. Es tracta d'un poemari que he anat fent i desfent (sob

Ple de música i de ritme, doncs el seu autor és eminentment músic, Agustí Busom bé acomboiat per l'Empar Moliner (qui en signa el pròleg) i amics músics com l'Àlex Torio. Un llibre sorprenent, vívid,

Una colección de poemas que explora la condición humana y los grandes temas universales a través de la mirada íntima y reflexiva de su autor. Jordi Querol Pascual nos invita a adentrarnos en un territorio poetico donde dialogan el pasado y el presente, la realidad y el misterio, la belleza y el dolor. Con una voz lirica genuina, sus versos, tanto en castellano como en catalan, son como destellos de lucidez con los que ilumina lo cotidiano.

Calaixera és un recull de villanella, gènere musical popular lleuger i rítmic, d’origen napolità poc cultivat en català fins ara, organitzat en tres calaixos: un calaix de sàtrapa, que presenta un pe

A I així successivament hi trobem la família, el sexe, la vellesa, la mort, l amor, la pulsió de l escriptura, la traducció... Com en totes les grans obres, aquí la llista creix en cada relectura. Els poemes ens parlen des d un sentit de l humor particular "que Pau Bosch Mola ens proposa de patentar com a "sentit de l humor domenech-ponsatinia"", que juga amb la polisemia i que es troba a mig cami entre la ironia i el sarcasme. Un contrafort del gastament. Un flotador salvavides en un mar de desencis.

Un poemari que reflexiona sobre l'era postpandèmica, sobre la maternitat, la llengua, l'escriptura i la creaciólana de Ble és el tercer poemari de la poeta Jessica Zuan i el segon que Llibres del Seg

Versos de comiat, d’acceptació i de recerca. De pressentir Déu en la pèrdua progressiva i lenta de la mare. Saber-lo en algun lloc, potser darrere dels mots, o davant, o al voltant. Sempre, en tot ca

Aversions, per qué? Són les pors vitals, que ens avisen de perills, que són beneficioses per a la nostra supervivéncia, punxes deroser que no acaben de sortir amagades sota capes de pell, que burxen i fan un mal suportable la majoria de dies. Hem creat uns meridians imaginaris des d'on ens agafem fort per fer alguns salts mortals i sentir l'enyor de la infantesa, per refugiar-nos en els espais erotics... I segons com, l'aversio es una excusa per parlar d'una filia, de la mateixa manera que un veri te el seu propi antiveri, del qual no es pot deslligar. No sabem mai com ens llevarem. Fem aixo, passejar les nostres aversions i fal·leres pels carrers de cada dia, protegint cada gota de sang, escrutant la bellesa que ens arriba des de diferents direccions, com l'espigadella. I som aqui, amb una N majuscula de conductor novell a l'esquena, penjada com una llufa, i amb una entrada a la ma per assistir a la nostra propia tragedia. Al capdavall, som com aquests tossuts que tornen sempre a la posicio inicial, com aquestes boies de colors estridents, surant tot el dia sota el sol a pocs metres de la costa, salvavides estacats amb corda, per tornar dels somnis i del joc amoros, per agafar fort un pa sota el braç en el joc de caducitats del firmament. Perque nomes un petit tall en l'afai

La poètica d’Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l’amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l’esperança i la llum. Merini en

Veles és el final d’un cicle poètic, és un retorn gairebé homèric a casa després d’una batalla humana de proporcions èpiques. L’obra reuneix, en una estructura treballada, una sèrie de poemes que imp

quest llibre, que manlleva el títol d’un sonet de J.V. Foix, es divideix en dues parts: la veu que parla a la primera és conscient, com va escriure Rimbaud, que “la vraie vie est absente”. La veu de

Aquest llibre segueix el vagareig i l'activitat de l'autor a la Barcelona i a altres punts dels Paisos Catalans dels anys 1970 fins als 1990. Exposant un retaule de moments i situacions a la vegada individuals i col·lectius, com un dietari en el qual els llocs concrets dels poemes dibuixen una geografia sentimental dictada per les experiencies vitals i intel·lectuals.

A Enforat, el poeta explora la vocació de pintor. Titula cada secció com si fos capaç de captar el món que l’envolta («Paisatges i somnis», «Bodegons» i «Retrats»), però, de seguida, s’adona que la s