Premi de Poesia «Divendres Culturals» Ciutat de Cerdanyola de 2007. Ítaca es un poemario construido en lo cotidiano. Habla de amor, de los malos tratos, de la vejez, de los recuerdos, de la calle , d
Los veinticinco sonetos que componen este libro están escritos desde una sensibilidad que entronca con la más bella poesía elegíaca contemporánea. El poeta, así, se suma a la tradición seguida por escritores como Jose Agustin Goytisolo, Enrique Badosa o Alejandro Duque Amusco para crear unos sonetos tan cargados de melancolia y belleza que cautivan a cualquier lector. Un canto al dolor, al sufrimiento humano y al olvido, pero tambien un tributo a la amistad, al sueño y a la esperanza que nos hace, a veces, rehuir la nada de la muerte.
Obra singular que viene a mostrarnos una poesía llena de talento creativo no exenta de verdad y sensibilidad en donde el poeta nos habla y nos comunica su grado máximo de creación. Libro sincero y so
Artur Blade i Desumvila (Benissanet, 1907- Barcelona, 1995) es un dels grans memorialistes de la literatura catalana contemporània. I, tanmateix, darrere el seu mestratge en la prosa de no ficció, tr
«No us estranyi que, quan llegiu aquests versos, us sentiu bressolats per una dolça pau interior que us amanyagui i agomboli. Aquesta és la personalitat de Josep Soler. Un home amorós que inspira ten
MIREIA VIDALEs tracta dun trajecte, dun intent de recerca afamada de veritat. Com en daltres poemaris, es tracta dun recull de moments de lucidesa, dinconsciencia absoluta que acosten a l'autora a la realitat que viu, la qual queda reflectida en el poemari. Es tracta dun poemari influenciat, sobretot, per veus de poetes femenines que l'autora considera indispensables com Teresa Pascual, Brigitte Oleshinski, Alejandra Pizarnik, Dulce Chacon, Nicole Brossard, Gina A. Laplace.. i, evidentment, la mateixa Maria Merce Marçal. IX Premi Maria Merce Marçal, 2007
Els murs de l’odi és un poemari aparentment eclèctic, en el qual l’autor parteix d’un homenatge a un dels cims de la literatura mundial com és Les fleurs du mal, de Baudelaire, per tal de fer una rep
UNS POCS ANYS MÉS els anys, pesats com tones, com cisternes plenes de nits invàlides, juguen a badar el temps que ens resta,podem trobar més vulgars aquests desitjos mentre sempre a fora ran les temu
Resolc, cabuda, viure segons la meua tria (avencs de nit s’esfondren bandejats de l’equip), només m’hi enduc objectes, aromes i ferments, mots remugats antics i soques amb arrel. Mentre ma gent somia
