Libros de Poesía en catalán, página 4 de 236

Aquest poemari d'Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica en color i amb un disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a ma, amb els poemes repartits per les pagines en diverses mides i disposicions. Segons l'autor, "aquest llibre és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un "poema del món" que va agafant totes les formes i tons i estats d'anim... i tan aviat parla de l'amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i satira i sarcasme de les coses i de les opinions literaries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d'assaig, d'aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, {tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)".

Teníem coses pendents ella i jo, des de la facultat. Al cap d’uns vint-i-cinc anys, un dia pel seu sant (jo no sóc de celebrar sants) la vaig trucar: “Hola, Laura, per molts anys, saps qui sóc?

Un poemari en el qual destaca l'ús d'hendecasíl·labs a l'estil shakes-pearia, així com de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglès. També| cal destacar el domini impecable del llenguatge, del ritme i de la mètrica, fet que converteix Les raons de Will en un grandíssim poema classic.

Zero és un poemari que indaga allò que ens construeix: la infantesa, la por, l’amor, la memòria, el llenguatge i el paisatge. Zero és un retorn a l’origen, un espai on comencen les preguntes, un viat

Els poemes de _Del tot inacabat_, primer recull poètic en català de Sònia Hernández, proposen al lector una reflexió, a voltes irònicament desencisada, per desfer les falses il·lusions o creences que

El comentari detallat que acompanya aquesta antologia vol aportar al lector d’avui les eines necessaries per a comprendre en tot el seu abast l’extraordinaria proposta literaria del mes classic i universal dels poetes en llengua catalana. Ausias March (1400-1459) proclama en els seus versos la paradoxa d’una exclusiva dedicacio a l’amor fatalment condemnada al fracas. L’esser de l’amor, diu el poeta, es noble, pero la practica es odiosa i terrible. La seva obra ens proposa, doncs, una continua indagacio sobre l’experiencia extrema de l’amor, basculant entre l’ideal contemplatiu de la rao i la vivencia tragica i conflictiva de la passio. Dotat d’una lucidesa introspectiva i d’una cultura literaria no gens comunes, March reinventa el llenguatge de la tradicio cortesa i crea una poesia d’expressio concentrada i subtil, que l’endinsa a poc a poc en territoris gairebe inexplorats per la lirica europea del seu temps.

"Brossa no crea; tria, diu Roger Bernat. I, efectivament, Brossa treballaamb poemes esparsos, frases, idees anotades en els marges, retalls depremsa, obres teatrals i parateatrals: cada nova classificacio produeixun nou llibre. Poesia Brossa mostra, a traves de publicacions,investigacions plastiques, teatre, cinema, musica i gestos dels quals vaser pioner, que la seva obra juga a trencar les convencions i els limitsentre disciplines. La publicacio sha estructurat en forma de glossari, seguint lordrealfabetic, i sha construit amb nombroses aportacions. Inclou obres detres artistes que van ser contemporanis a Brossa: Marcel Marien,Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay, amb qui sestableixen multiplesparal·lelismes. Teresa Grandas i Pedro G. Romero, comissaris delexposicio, hi col·laboren amb els seus assajos, i Roger Bernat, Isabelde Naveran i Maria Salgado hi escriuen les seves personals definicionsde diversos termes brossians. Llorenç Mas, per la seva banda, hi ha fetuna analisi a partir del curt No compteu amb els dits (1967) de PerePortabella, per explicar com treballava el poeta i que linspirava. I, enformat de petits quaderns, shi han afegit obres de Brossa com ara Odaa Joan Miro, Novel·la i Barcelona per Brossa (aquesta ultima amb fotosde Colita)."

Con solapa

Aquest és el primer poemari de Salvador Renobell. Trenta poemes escrits al llarg de diversos anys i que narren la seva peripècia vital.

Francesc Company Carrió (Sa Pobla, Mallorca, 1976) és escriptor i traductor, i treballa en el món de l''ensenyament a la ciutat d''Inca. Col·labora ocasionalment amb la promotora musical Pecan

En este libro, Raimon Arola se pregunta por qué el ser humano tiene miedo y no vive plenamente lo que le es propio. El ejemplo de los pájaros que da título al poemario es muy claro, un pájaro no tiene miedo de volar porque es algo que pertenece a su propia naturaleza. Del mismo modo, lo que es propio a los seres humanos es vivir espiritualmente, desde el origen mitico hasta el extraño presente. Por ello, los poemas que presenta Arola son mas que una serie de reflexiones en forma lirica o una busqueda estetica o emotiva; sus poemas buscan, tambien, la comprension y la experiencia del universo espiritual. Las palabras, todas las palabras, reflejan el espiritu; por ello, recuperar sus sentidos es, inevitablemente, trascender, y, a pesar del mundo abocado a la materialidad que nos acompaña, no debemos tener miedo de trascender, de en la vida espiritual.

El poemari Albes recull estats d''ànim que genera el trenc d''alba. Des de l''amor més intens fins a la por més desesperada, passant per la incertesa de viure. L''autor cerca aturar els sentime