Libros de Poesía en catalán, página 41 de 236

Empremtes al glaç és un poemari que consta de dues parts. En la primera, hi trobem quinze poemes on l’autora ha deixat les seves empremtes, aquelles que li han fet mal i, alhora, que li han ferit els

Obra guanyadora del Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 2007

A L’últim nord aquesta voluntat es concreta en la paternitat des de la perspectiva de l’adopció. D’aquesta manera, adoptar esdevé una metàfora de l’aposta per la vida, tot donant sentit a la recerca

PREMI DE POESIA IBN JAFADJAcom algú que troba una paraula a terrai la pren i en té cura i la renta i la pentinai és terrible en créixer boca enfora.Com abraçar la sang i aquesta absència.

Llvm no és la unió de dos treballs independents, sinó una obra a quatre mans. Partint de zero i d’allò que poden compartir la poesia i la fotografia, hem treballat conjuntament cadascú la seva discip

Aquest és un autèntic volum de poecine -si se''m permet el neologisme crític- és a dir, de poesia construïda al redós de l''ombra que projecta la sala, i per influència directa de l''art més jove de

L’amor que no es va dir, que va restar en silenci. L’amor, que és immortal, i és història, i és memòria viva, perquè no ha estat consumit, com un foc que enyora la seva aigua. Així els poemes que el

Josep-Francesc Delgado va arribar a la Garriga l'any 1998. Fugia del fum, el brogit i la fúria de Barcelona, on vivia, i també dels focs que van devastar els boscos del Berguedà que s'estima i on sovint busca el silenci en cases de pedra envoltades de bosc. I segurament aquests dos fets marquen, d'una manera o altra, els fils profunds i invisibles d'Arrrel de foc.A la Garriga hi va trobar un passeig i hi podia percebre sorolls que feia temps que no sentia a ciutat: els cants dels ocells, el silenci de la lluna passant entre els pins, la pinta del vent passant entre les fulles... Així que s'hi va quedar i va començar a escriure poemes sobre aquestes coses de bon matí. A Barcelona ja només podia escriure al vespre acompanyat per les sirenes de les ambulàncies que feien tornaveu entre les dues façanes del carrer..Quan el lector llegeixi aquests poemes hi posarà la seva màgia. Els escriptors i els lectors compartim una rara màgia. Els escriptors fabriquem un artilugi ple de paraules. Mentre el fabriquem és viu i, quan l'acabem, passa a ser un objecte. Quan el lector comença a llegir-lo torna a tenir vida, és un ésser. Els llibres no tenen vida sense els lectors. Els lectors són importantíssims, perquè són els qui fan que els llibres retornin a la vida a dins seu.Els egipcis creien que les estàtues prenien vida de la mà dels qui les esculpien i els la infonien a través de la seva màgia. Eren vives perquè contenien els déus, però no gràcies als déus, sinó gràcies als escultors que els infonien la vida dels déus i també els la treien. Les estàtues eren com una mena d'enllaç directe amb el món dels déus que només podia crear l'artista. Per això pensaven que les estàtues de pedra podien parlar.Amb els llibres passa una cosa semblant, només que en aquest cas sabem del cert que passa de debò. El lector és el mag que dóna vida al llibre i fa que parli un cop l'escriptor l'ha esculpit. I no dic m&

El volum que el lector té a les mans consta de trenta poemes sota un títol tan suggeridor com metafòric. Els versos, de temàtica força diversa, se’ns ofereixen com un regal als sentits i a l’ànima. L

Jordi VivetCalcigar el llamp neix un dia a la Place de Clichy, de París, on l’autor llegia el Cant 28 de Leopardi. En aquell moment, fruit d’aquella suggerència poètica, va escriure els primers verso

Es ahora, aprovechando la fecha del centenario de su nacimiento el pasado 2010, que se edita y se reedita la obra de Màrius Torres. Pagès publicó la poesía completa del médico y escritor prematuramente muerto de tuberculosis y varios editores han publicado también antologías o traducciones que en vida llevó a cabo el autor. Màrius Torres, licenciado en Medicina, es conocido por su libro de poemas Poesies, aparecido en el año 1947 en una edició póstuma de México curado por su amigo Joan Sales. A las varias ediciones de sus poemas se añade la edición que han hecho Jordi Julià y Pere Ballart en la editorial Acontravent de cartas, notas de lecturas, fragmentos de dietario y demás textos dispersos. El libro, magníficamente prologado, recorre, a través de los siete capítulos que incluyen los fragmentos escogidos a consciencia, el mundo anfractuoso del poeta leridano. Una buena ocasión para entender su personalidad de intelectual ahuyentado de la sociedad, así como el tiempo de eclosión que le tocó vivir.