El poemari que teniu a les mans és un tractat damor minimalista. Un centenar de poemes breus nascuts de la lectura atenta, posats a reposar entre cor i estómac, i tornats al paper per ser llegits. Quan lamor esdeve llibre i el cos pot ser llegit, el lector no pot fer altra cosa que buscar un lloc comode, un espai intim, i iniciar la lectura duna obra suggeridora i despullada.
Catarsi dun supervivent... Aquest recull de poemes i fotografies va neixer, sense jo saber-ho, a mitjans del 2015 durant un periode que vaig estar ingressat a diferents hospitals psiquiatrics fins mitjants de 2016. Un cop donat dalta vaig continuar escrivint mes continua i seriosament. Escriure aquests poemes i illustrar-los amb fotografies va pendre forma a finals del 2016 i principi del 2017. Aquest texte i aquestes imatges mhan ajudat a coneixer-me a mi mateix i han canviat la meva vida.
Aquest poemari d'Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica en color i amb un disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a ma, amb els poemes repartits per les pagines en diverses mides i disposicions. Segons l'autor, "aquest llibre és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un "poema del món" que va agafant totes les formes i tons i estats d'anim... i tan aviat parla de l'amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i satira i sarcasme de les coses i de les opinions literaries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d'assaig, d'aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, {tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)".
XX Premi de Poesia Maria-Mercè Marçal 2018Ressalta la destresa de l''autor en el domini del càlcul d’estructures no només dels textos que integren el volum sinó de la totalitat del poemari. Un llibre
En un alè tan breu és el primer poemari del professor de filosofia i periodista Miquel Ripoll. Es tracta de devuit poemes que dialoguen, des del món actual, amb els devuit proverbis que Joan Alcover
Copsen aquests Estilites dAndorra el vapor de la vida viscudaa Andorra, la seva quotidianitat i la seva extraordinarietat, ialhora la quotidianitat i lextraordinarietat delsset poetesestilites den Jaume Plensa, en un dialeg entre escultura ipoesia en llur comu cami de recerca de lanima universal atraves dAndorra i de la vida, viatge amb ells i en ells enversun mateix i cap a la resposta a les questions que amb llursreflexions ens susciten, claus per obrir la porta de lanima itrobar-nos a nosaltres mateixo.
Edicions de la Universitat de Lleida 9788491441489
El Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida presenta la primera traducción al castellano de uno de los poetas más destacados de la China contemporánea: Xiaohai. Xiaohai ("Mar Pequeño") es el seudonimo de Tu Zhou Chunxia. Nacido en el año 1965 en una pequeña aldea hijo de un profesor de literatura local, pronto adquirio prestigio literario cuando su escuela publico sus primeros poemas. Esto le permitio estudiar en la universidad mas distinguida en el ambito literario de su pais. Su libro de poemas La aldea y la huerta fue el mas vendido en el año 1998. Ha sido galardonado con un gran numero de premios literarios, incluido el de la critica china. El 2013 se celebraron dos simposios dedicados a su obra, uno en Taiwan y el otro en las universidades de Nanjing y de Fudan. Es el autor de la poesia de la sinfonia Guerra y Paz (2016), del compositor Lu Wei, estrenada por la Orquesta Nacional de China. La coleccion Versos, del Aula de Poesia Jordi Jove presenta esta primera antologia de Xiahoa en edicion bilingue. La traduccion va a cargo de la profesora china Zhou Chunxia y el poeta mejicano Juan Angel Torres Rechy, ambos son profesores en Soochow University.
La poesia d’Antoni Rovira i Virgili, escrita des de l’exili de la Catalunya Nord—on fugí del feixisme—evoca la seva infantesa i canta l’amor a la seva terra, a la seva gent i a la llibertat.La calma
