Libros de Poesía en catalán, página 44 de 236

Està implicada en la promoció i difusió de la poesia, i les activitats artístiques de la Vila de Gràcia. Els seus textos poètics han aparegut en diversos diaris i blocs. Ha estat inclosa en les publi

Selecció de poemes de Rupert Brooke, un dels mites literaris del segle XX, que multiplicarà delícies i reflexions als amants de la poesia. Escrits en anglès i traduïts al català

Carles Salvador (València, 1893-1955) va ser mestre, poeta i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, sobretot com a divulgador de les Normes de Castelló de 1932

Hi ha una veu més antiga que les paraules esclatant als ulls, vessant aquest desig al tacte de la pell, un riu de lunivers recorrent les venes, creixent dins el cos. Font de vida que germina en linstant de labraçada o del somriure. No sé de quin gest es va fer la dolçor, però tots aprenem, un moment o un altre que lestima no deixa de trucar al cor.

Lautora defineix els 33 poemes del llibre com un “poemari personal, però com una casa oberta que no té ni parets ni portes, sinó persones i pensaments”, i compara la voluntat de lobra amb una assegur

La professió de poeta hauria de considerar-se una professió de risc. És per això que aquest llibre que ara llegiràs resulta tan meritori. Aquest és un poemari de desamor on, tot i la joventut de l'autora, el sentiment deixa pas a l'experiència viscuda (ja va dir Rilke que la poesia no és feta de sentiments, sinó d'experiències). Tanmateix, tenint com a precedent els poemes pioners de Terra de Mai (1982), de la Marçal, aquest és potser un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la literatura catalana. L'autora pren de Pere Quart la tendència als jocs de paraules i la simpatia pel vers musical. I de Cristina Peri Rossi agafa prestada la voluntat de fer poesia de la quotidianitat fugint de les paraules grandiloqüents. Sílvia Bel és atrevida i espontània com era la mateixa Marçal i tracta temes de rabiosa humanitat i actualitat (l'Alzheimer, els serials de televisió, la caiguda de les torres bessones…). Com m'agrada el poema que parla del radar que tenen les dones solteres i veuen amors futurs per tot arreu! Com n'és de real, de veritat". Mª ÀNGELS CABRÉ (fragment extret del pròleg

Xevi Pujol i Molist va néixer el 3 de febrer de 1984 a Vic i viu a Sant Bartomeu del Grau. Actualment estudia Enginyeria de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya i Filologia Catal

Per lautora, el fet d’haver-se dedicat amb plenitud a la seva família li ha donat una perspectiva de la vida que engloba totes les etapes."Quan vaig començar a escriure aquest llibre, feia dos anys q

A partir del primer recull de tankes de Carles Riba, publicat lany 1938, aquesta forma poetica dorigen japones fou ampliament conreada en la literatura catalana. Lempraren poetes de renom com Marius Torres, Palau i Fabre, Salvador Espriu i Rosa Leveroni, pero tambe daltres no tan coneguts.Els articles que figuren en aquest volum abasten tres grans camps. El primer compren reflexions sobre lus que de la forma japonesa importada han fet els poetes catalans. El segon camp aplega estudis sobre diversos aspectes daquest corpus poetic: les implicacions del seu origen fora i la seva categoritzacio com a poesia menor; la presencia de motius estacionals, com tambe el tractament dels sentiments i la disposicio seriada en els reculls de tankes. El tercer camp, circumscrit a assaigs sobre la traduccio i la creacio poetiques, posa en relleu la importancia quela tanka ribiana te encara en la nostra literatura.El llibre aplega assaigs de Merce Boixareu, Enric Bou, Denise Boyer, Rosa Delor, Miquel Desclot, Ramon Farres, Jordi Mas Lopez, Abraham Mohino Balet i Susanna Rafart, estudiosos de la literatura catalana del segle XX.

Hom podria parafrasejar aquella sentència d’Adorno sobre la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz. La podríem parafrasejar fent-la extensiva a moltes altres situacions del món contempo

Ventre Un pètal de llum travessa el món i escampa signes futurs de tendresa. Com en un bell país d'oblit, cada lluna hipnotitza el ventre d'una mare, i cada paraula no pronunciada reneix, com en un l

Sense Necessitat D Arribar A La Poesia Visual, Sense Introduir En La Poesia Altres Signes Visuals Que No Siguin Lletres, Carles Hac Mor Pot Afirmar Amb Apollinaire: _Et Moi Aussi Je Suis Peintre. Mentre Ens Condueix Una Mica Mes Lluny En El Cami De L Autonomia Literaria Iniciat Pels Textos Anteriors De L Autor: Cada Cop Mes Distanciats De La Realitat Son Cada Cop Mes Realitat Perque, De Fet, No Hi Ha Realitat Anterior Ni Mes Enlla Del Signe I La Representacio. Llegir Filacteri D Infrallengua Es Viure La Llibertat Mes Absoluta En La Realitat Mes Real. La Seva Lectura No Reclama Un Proces Lineal: Hom Hi Avança, Hi Retrocedeix, Recomença, S Atura, Mira Mes Enlla... I, Estigueu-Ne Segurs, La Relectura D Un Fragment Anterior Ja Te Un Altre Sentit Que Quan L Haviem Llegit Per Primer Cop; En Ocasions, Ni Tan Sols Recordarem Haver-Lo Llegit Tot I Haver-Ho Fet Nomes Uns Segons Abans _Com Que El Llenguantge No Hi Te Un Desenrotllament Logic I Lineal, No Queda Fixat En La Memoria Anecdotica, Per La Qual Cosa Sempre Es Nou I Te Un Sentit Diferent. De Fet, L Escriptura Del Text Sembla Igual A Aquesta Experiencia De Lectura I, Per Tant, L Encoratja: Paraules, Sintagmes I Associacions Retornen Transformats, Reapareixen Desiguals A Si Mateixos Perque Canvien D Aspecte I De Context, Provoquen Que Se Ls Donin Sempre Nous Sentits.(Del Proleg De Jordi Marrugat)

Selecta recopilación de poemas en lengua catalana en la que se recogen ejemplos de los textos de algunos de los más celebrados autores de la época, caso de Víctor Balaguer, Josep Anselm Clavé, Albert

Cloc! s'aparta clarament de la línia dels anteriors poemaris d'August Bover. Després dels darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta s'endinsa pel camins iniciats per l'avantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant- se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes clàssiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gentilicis desplaçats, els lipogrames monovocàlics, el monosil·labisme, la seqüència de tautogrames, etc. Però no s'atura aquí, sinó que va molt més enllà tot explorant algunes de les característiques de la llengua catalana: el triftong, l'ús de la dièresi, del guionet i del punt volat, l'obertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combinacions dels pronoms febles, les interjeccions onomatopeiques o la formació de paraules. I, tot plegat, en un deliciós diàleg amb els esplèndids dibuixos de Pere Capellà Simó, que s'integren perfectament en el joc. Perquè, com diu Màrius Serra en el pròleg, "aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua".