Libros de Poesía en catalán, página 47 de 236

Memòria de l’any és un recorregut líric pels dotze mesos de l’any amb el paisatge i els tòpics que conformen les quatre estacions i amb l’amor com a rerefons. És com un viatge per un calendari enllue

Cicles o la repetició sistemàtica del bucle vital: el peix que es mossega la cua en un moviment de destrucció i creació. En aquests Cicles hi ha l’expressió de l’ànima dividida en cinc estats, una fo

L’Allegra, una jove model alemanya, viatja al sud d’Itàlia per motius professionals vint-i-dos anys després de l’estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vi

Els versos de Lola Casas ens poden acompanyar també, durant totes les festes de Nadal.Els podem llegir, ens els podem aprendre, en poden fer un dibuix o els podem recitar de memòria. I ho podem fer t

Un poemari lliurat de ple a la tradició de la poesia catalana i a una genealogia femenina on les afinitats més clares són especialment amb Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, entre les poetes més significatives i entre les més properes a l'autora. La poesia de Passola coincideix amb la sensibilitat poètica del segle vint en funció de la millor poesia moderna escrita en llengua catalana. No és que l'autora prescindeixi de Llull o Ausiàs March, i de fet coneix prou bé el codi de l'amor cortès d'origen provençal del que poua Ausiàs March, tot i sense oblidar les trobairitz i en especial la comtessa de Dia. Tampoc podia faltar el punt foixià, "Comiat" és un homenatge a la poesia de J.V Foix i, a més d'incloure l'evocació poètica dels seus noms femenins, clou amb els següents versos: "Plora i llu l'arc de la Insurrecció. / Oh Llull! Oh March, la claredat dels signes: / Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes. /So dels Mots sense Mort, Transgressió." "Fragment del pròleg de Neus Aguado

«Arriba a les nostres mans un llibre excepcional, fruit de dues persones que han anat més enllà en els seus respectius camps artístics. Des de sempre, allò que ens inspiren les imatges pot representa

Que no mori la llum: 50 poemes per a funerals, amb un pròleg de Francesc Torralba. Selecció a cura de Jaume Subirana. Quan ens faltin les paraules per expressar el dolor; quan pensem en la mort, que

"La llum i el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle.

El saüc és un dels millors paradigmes de planta remeiera de les nostres terres i un dels arbres amb més potencial màgic de la cultura europea. Caracteritzat per la seva versatilitat, el saüc ens pres

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, assagista i narrador. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona, en l'actualitat es dedica a la gestió cultural. Ha publicat quinze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (1987), La llunyania (1993), L'estret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Andròmeda espiral (2005), Al Ras (2007), Última oda a Barcelona (2008), escrit conjuntament amb Jordi Valls, i Cent mil déus en un cau fosc (2008). Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006), obra que va suposar tot un revulsiu en el panorama del pensament i la reflexió en la nostra llengua. Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col•lectius i revistes com Caràcters, L'Espill i Reduccions. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L'expulsió del paradís (2004). La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, Martí i Pol, Miquel de Palol, Josep Maria López Picó, Ciutat de Palma-Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. També, amb Pedro Valdeolmillos, ha conreat la poesia digital en xarxa, des del projecte internacional Epímone.

Aquesta Obra poètica, una de les creacions més belles i transcendents de la nostra literatura contemporània, ofereix al lector la totalitat de la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Nou poemes (1933)

El que el vent i la pluja ens ha deixat, com la roca, com l’arbre, fidels al lloc on són, com el tarquim o el fang, com un grapat de pols, tot allò que és tan nostre. Ara comença el poema: solatge.

Sirventes reuneix poesies escrites com a interpretacions de peces darts diverses _pintura, escultura, ceramica, collage, instal·lacions i literatura_ dAntoni Torrell, Antoni Mas, Salvador Juanpere, Merce Modol, Madola, Rosa Ciurana, Rufino Mesa, Guigui, Josep Queralt Sanroma, Lurdes Malgrat i el col·lectiu Poliedre, a mes dun "cadaver exquisit" compartit amb Xavier Amoros i Aureli Ruiz i una poesia dedicada a Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas. Sovint experimenten amb la forma poetica a partir de les exigencies dels referents.

Segon poemari de Víctor Verdú; després de Fur infern, l'autor es mostra més depurat, bell i introspectiu. Pel camí de l'aigua està cridat a ser un llibre que perduri en el temps i, en paraules de Pep Paré, "fidel a un concepte pur de poesia entesa com a sistema de coneixement vital i sense serrells populistes, sentimentalistes o encadenaments a les modes del moment". És un llibre no projectat, sinó que s'ha anat fent a base de poemes escrits durant un període llarg de temps i una part del sentit que té està lligada a aquest diàleg amb el temps. Pel camí de l'aigua és un procés de recerca a partir de la zona zero que constitueix Fur infern. Prenent com a model les teories postsimbolistes, la poesia és l'instrument amb què es porta a cap la indagació existencial. En aquest sentit, el llibre també és un diàleg amb la tradició poètica.

Als poemes en prosa que configuren He vist el futur en 4D, la veu del poeta s''adreça a un interlocutor ben concret: Blai, el seu fill encara en gestació. Les 4D del títol són les d''una ecografia en tres dimensions i temps real, que permet observar el fetus en moviment: aquesta visio es el punt d''arrencada d''una serena i bella meditacio sobre l''existencia humana i els seus avatars, sobre l''amor, la solitud i la bellesa, sobre l''art i la literatura, sobre els ideals vençuts i la possibilitat de la redempcio. Els poemes son construits amb un llenguatge precis i despullat de retoricismes, pero per aixo mateix enormement ric i suggerent, i amb una destresa incontestable en el ritme i la cadencia de cada frase. Amb He vist el futur en 4D, David Caño ens fa avinent una poesia vivificadora, madurada amb esment i saviesa, i tambe una sentida i commovedora invitacio a la vida. Neix a Olot l''any 1980 i des del 1998 resideix a Barcelona. Corn a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller2007 per Barcelona i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per He vist el futur en 4D. En aquests darrers anys, ha realitzat desenes de recitals arreu dels Paisos Catalans, ja sigui en solitari o acompanyant el cantautor Cesk Freixas. Tambe ha col·laborat en diverses publicacions entre les quals destaquen Enderrock, L''Accent i La Directa, Tambe se''l pot llegir al seu Bloc d''encenalls (http://blocs.mesvilaweb.cat/davidcc).

Premi Ibn Jafadja - Ciutat d'Alzira Deixe el quadern damunt la taula, la darrera ullada al poema que potser no acabaré mai. Tanque l’aigua i la clau del gas. S’estova la llum d’aquest dia, les terras

«El tzolkin és un calendari dels antics maies amb un cicle de 260 dies, que és el resultat d''una combinació de 13 números i 20 símbols que s''anaven repetint sistemàticament, i que servia com a acte

«La publicació de Temps sense treva, l’obra poètica completa de Francesc Vallverdú —diu el conegut crític literari Àlex Broch en el pròleg a aquest volum—, és un fet editorial important que mereix i