Libros de Poesía en catalán, página 6 de 236

Entre els poemes bells i encesos de Maragall hi ha aquesta "Soleiada", que amb el seu to modest de rondalla desplega un dels grans mites maragallians. El comentari que presentem és en vers, l''artist

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), és un autor prolífic en tots els gèneres que practicà. Aquest volum aplega dues de les grans obres de l'autor, Or i sal i Calç i rajoles.

Un món categoritzat en fals, on conceptes com ànima, llibertat, consciència o evolució continuen produint-nos perplexitat. Un titubeig vital que La Caixa Negra - amb el seu secret de les formes exter

Un llibre de poemes amb una veu calma i profunda, en què cada paraula s’enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memòria damunt l’instant, les olors d’un riu, l’Ebre. El poeta Santi Borrell diu

L’altra llum (Poemes, 1976-2011) és una antologia d’autorque recull poemes de tots els llibres de l'autor publicatsfins ara: Límit(s) (1976), Els vels de l’eclipsi (1980), Jardíbàrbar (1981), Divan (

Més que meló! és fruit (amb òbvia redundància) d’una tornada a la terra.Els vint-i-cinc poemes il·lustrats que trobareu ací són un seguici de totsaquells regals saborosos que la natura i la suor de l

Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començarl’any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin lespenúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sensehaver acabat, arriba fins a

Aquest és un poemari de reflexió sobre el buit des d'òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seva especificitat, d'altres són experiències literàries, cívique

Reprenc el setge, inexpugnable torre,els ballesters provant de fer-te blancper entre les dovelles i els merlets,dementre espero l’hora de l’assalt.(Fosca endins - 20)Les ones i l’aire són els dos ele

Un poeta original que consolida una llarga trajectoria literariaLa poesia de Manuel Forcano sovint presenta motius o referents historics i culturals de lAntiguitat que contrasten amb la quotidianitat sovint vulgar del present. Lerudicio penetrant dels seus versos, pero, sexpressa amb una senzillesa de to i de formes que li han permes connectar be amb el public, a qui Forcano simplement explica, amb una veu autobiografica sense pretensions de cap mena, allo viscut, allo gaudit, allo perdut. Lamor, el desig i la nostalgia del passat glorios que no hade tornar, son els grans temes de la seva poesia tal com testimonien els seus darrers llibres:El tren de Bagdad(2003),Llei destrangeria (2008) iEstatues sense cap (2013). ACiencia exacta, sense abandonar els seus temes habituals, Forcano sembla mes reflexiu i presenta amb mes sobrietat els seus paisatges del Proxim Orient, sempre evocadors damors i de sensualitat, on el mateix fet creatiu del poema com a receptable de memoria es protagonista.

Introducció de Carles Duarte. En aquest poemari, hi reconeixem, amb nitidesa, la veu, alhora vigorosa i delicada, honesta i profunda, d'una de les nostres millors escriptores.

Lluís Calvo crea una màquina d'explicar, tot un exercici d'ironia geogràfica a expenses de la línia recta. Deambula d'alguna manera pels traumes i cicatrius que han deixat en la història les diferent

La publicació d’aquest sisè volum revela, al meu entendre, la voluntat de trobar una veu poètica pròpia, al llarg dels anys —i al marge de la quinzena de llibres que han vist la llum, fins ara. Recon

Nuesa és un recorregut per l'itinerari vivificador de la geografia del cos. De versos eteris i sinuosos, el poemari compn, a pams, el paisatge marítim, aeri i terrestre de la pell, dels suggeriments que genera l'apetencia de ser coneguda, i reconeguda, la fortalesa de la vida en el fet amatori. Amb la subtilitat de les paraules periferiques va amerant concrecios que es queden adherides al magi, perseverant en la seua facultat de deixar soll, sobretot als pensaments i estimuls que ja hi son al veritable motor de la nostra existencia: el desig. --------------------------------------------------------------------------------

Voldria que el meu cos es fongués amb el teu és el seu tercer poemari i el punt de partida d’una trilogia poètica. “T’adoro fins l’esquelet”, o, “no hi havia en València dos amants com nosaltres”: el

Viatjar descansa remet de bell antuvi al conegut poemari Lavorare estanca de Cesare Pavese, tot i que no shi pugui assenyalar un influx directe del primer respecte del segon, els dos semblen esdevenir complementaris, divergents quan al punt de vista i la veu poetica pero parells en la poeticitat que les fecunda. Es tracta dun mateixa recerca radical del sentit de la vida i din mateix tempteig radical dexpressio de la propia singularitat, pero la focalitzacio es desplaça del treball pavesia -una opressio que constreny i fins i tot anorrea el desig huma de lliure acompliment- cap a la vindicacio del viatge entes, dacord amb les citacions que fan de portic a Viatjar descansa, com un viure poeticament, en el sentit vinyolia de no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant , i en el revers, expressat pel Magris, del viatge com a retorn, com a experiencia que ensenya a ocupar mes lliurement, mes poeticament, la propia casa.

Premiada ilustradora y escritora japonesa Sus libros han sido traducidos al italiano, francés, alemán, inglés, coreano, chino y español. Las reuniones más importantes ocurren cuando menos lo esperamos. Un conejo gracioso y regordete se encuentra con un nuevo amigo: un huevo pequeño. Entre los dos nace inmediatamente una gran comprension y cada gesto realizado en conjunto parece tener mas sentido. Pero un dia, de una manera igualmente inesperada e imprevista, los dos son separados. Conejo trata de encontrar un nuevo sentido a los hechos cotidianos que hasta hace compartia con el huevo, pero cada accion solo sirve para poner de relieve la ausencia de su amigo. ¿La separacion es el final de una relacion? No siempre, a veces es un paso inevitable del crecimiento, el momento de la transformacion, de encontrarse un poco mas grande, un poco mas rico.

Cel estàti c d’elevadors recerca de l’expressió poètica com a possibilitat de permanència entre allò dinàmic i allò estàtic. "Cel estàtic d’elevadors" és un llibre de poemes que situa el lector en u