IRREDUCTIBLES

mipedtor

10/09/2025

Tapa dura

Un assaig complet, valent i necessari. Carles Fenollosa ens ofereix una panoràmica extensa i rigorosa sobre el llarg recorregut de la llengua i la literatura valencianes, des dels seus orígens medievals fins a l’actualitat. Una història que, com bé apunta l’autor, ha estat marcada per moments d’esplendor i per etapes de marginació, però que mai ha deixat de resistir. El llibre és tan vast com la matèria que tracta, i això és d’agrair. Fenollosa no escatima en noms, fets ni contextos, i fa un esforç notable per recuperar figures que han contribuït —per acció o per omissió— al desenvolupament, la degradació o la defensa de la nostra llengua. És cert que, en alguns moments, el text pot resultar dens, com un manual d’història, però també és cert que sense eixa densitat no podríem entendre la complexitat del periple lingüístic i cultural valencià. Cada capítol abasta períodes amplis, amb una estructura clara que facilita el seguiment cronològic. Des de la consolidació del valencià als segles XIII i XIV, passant per les seues etapes de censura, resistència i renaixement, fins a arribar a la seua oficialitat actual. I tot això, amb una mirada crítica però serena, que convida a la reflexió. Tot i que el llibre es va publicar en 2022, la realitat sociopolítica valenciana ha continuat evolucionant, i no sempre en la direcció esperada. Fenollosa ja advertia del perill de la desinformació i de la instrumentalització política de la llengua, i en els darrers anys hem vist com certes decisions han afectat negativament els espais de normalització i promoció del valencià. La retirada de continguts en la televisió pública o la reducció de pressupost a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són exemples que, sens dubte, mereixerien un epíleg actualitzat. Les reflexions de Fenollosa són encertades, ben argumentades i escrites amb estima per la llengua i pel país. El llibre és una joia per a qualsevol persona interessada en la filologia, la història o la identitat valenciana. I com ell mateix recull en una cita memorable: “Però què voleu, vivim en un país on la gent que parla dos o tres llengües és de poble i la gent que en parla una és ‘del mundo’...” Tal qual. Seguirem sent irreductibles, passe el que passe.