📱 eBook en catalán NOMÉS TERRA, NOMÉS PLUJA, NOMÉS FANG

NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025

CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE LANY 2024

«El to és tendre i lhumor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico

A Ca la Viuda, un petit mas dels afores dun poble instal·lat en la rutina, fa temps que no shi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega lessència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de lúltima dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.

Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de laltre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes daquesta història rebusquen en el passat per trobar limpuls que els torni a la vida.

Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat den Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»

Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»

Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs dhumor i un to lluminós que el lector agraeix.»

Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora destil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a laigua en el registre col·loquial i treu punta a largot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar lhumor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»