Montse Albets Reig (Mataró, 1977) ha treballat de llibretera, correctora, assessora editorial i conductora de clubs de lectura. Té estudis de filologia catalana i un grau de mestre en educació infantil, en què es va interessar especialment en la comprensió lectora i la lectura en veu alta. Ha fet formació complementària en literatura, entre d’altres llocs a l’Ateneu Barcelonès i al Campus Lolita. Ha guanyat el XXXVI Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres pel conte «Convivència veïnal». Només terra, només pluja, només fang és la seva primera novel·la, on hi té un paper important la memòria i la parla oral per narrar les relacions i les emocions dels seus personatges.
Recibe novedades de Montse Albets directamente en tu email
A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esper
Ca la Viuda, una casa de pueblo un poco apartada del resto de vecinos, lleva años vacía. En su interior, los retratos de la estirpe familiar cuelgan, pacientes y severos, sobre la chimenea, esperando la vuelta a casa de la ultima mujer de la familia. Y al fin llega el dia y aparece Maria en el umbral, arrastrando los pies en la hojarasca. Lleva una mochila raida, un cochecito de criatura, una trona, maletas. Parece mas muerta que viva, completamente exhausta. Pero alli esta. Le esperan nueve meses por delante, los peores de su vida. Nueve meses para replegarse y resurgir de sus cenizas; para volver a habitar la casa madre, acurrucarse con ella y dejarse acunar por sus fantasmas. Un tiempo macabro y oscuro en el que, pese a todo, la vida sigue y brota por todas partes: en la ternura de Manel y en la vitalidad arrolladora de Cristineta, sus vecinos. En el cotilleo diario en Ca la Puri, la peluqueria del pueblo, o en un simple ramillete de violetas olvidado muchas veces bajo una ventana.Solo tierra, solo lluvia, solo barro es el sorprendente debut de Montse Albets, una novela dura y hermosa sobre el duelo y la soledad extrema, pero tambien sobre las segundas oportunidades, la calidez humana y la necesidad incuestionable de los demas.