CATALÁN
A JOANA GIVANEL
Por J. V. Foix
No disponible
Actualmente el distribuidor no dispone de ejemplares pero podemos avisarte por correo electrónico si vuelve a estar disponible. Para esto, introduce tu email y pulsa sobre el botón “Avísame”.
¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?
Sinopsis
Entre 1950 i 1978, J.V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal d'aniversari. L'aniversari s'esqueia el 18 de setembre, quan el poeta i la senyora Ventalló encara eren al Port de la Selva aprofitant les últimes setmanes d'estiu. Les vacances s'acabaven i, abans de tornar a Barcelona, el poema de l'aniversari era la penyora d'una amistat renovada. Sorprèn el to de confidència entre l'autor i la seva única lectora. Com quan investiga amb les formes, ara el poeta també prescindeix del pudor literari. En aquest cas, però, per parlar-nos d'ell mateix.
Ficha Técnica
Editorial: Autor-editor
ISBN: 9788460710936
Idioma: Catalán
Número de páginas: 64
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 26/10/2000
Año de edición: 2000
Plaza de edición: Barcelona
Alto: 21.0 cm
Ancho: 15.0 cm
Especificaciones del producto
Recibe novedades de J. V. Foix directamente en tu email
Reseñas sobre A JOANA GIVANEL
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
Entre 1950 i 1978, J.V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal d'aniversari. L'aniversari s'esqueia el 18 de setembre, quan el poeta i la senyora Ventalló encara eren al Port de la Selva aprofitant les últimes setmanes d'estiu. Les vacances s'acabaven i, abans de tornar a Barcelona, el poema de l'aniversari era la penyora d'una amistat renovada. Sorprèn el to de confidència entre l'autor i la seva única lectora. Com quan investiga amb les formes, ara el poeta també prescindeix del pudor literari. En aquest cas, però, per parlar-nos d'ell mateix.