Agonia” és un diàleg entre la Vida i la Mort que l’autor va escriure durant la lluita del seu pare contra el càncer. Una obra de teatre que es passeja entre les certeses més irrefutables, els dubtes més ingenus i les més humanes pors, per comprometre’ns la consciència i constatar que “la raó és un paraigua foradat”.
“Agonia”, un text reflexiu, incisiu i carregat de poesia, que també dóna títol al recull que ara teniu a les mans i que inclou el Premi Vila de Gràcia de Textos Teatrals del 2010, “L’Home (un drama)”, i el Premi Bambolina 2012 de Torredembarra, “L’Antiquari”. Dues obres que ens situen a la frontera entre la imaginació i la premonició, que ens porten els sentiments i les emocions al límit i que tenen en comú la fixació d’en Xavier Gonzàlez-Costa per la causalitat del lloc i del moment que ens toca de viure; ja que, com diu ell mateix en un dels seus poemaris, Si som com som és perquè som d’on som i en som conseqüència. Alhora que puntualitza i desactiva conscientment aquesta condicionalitat, atorgant a la persona la potència i la responsabilitat per imposar-s’hi, concloent:
Un cop som on som,
només som la nostra
pròpia conseqüència.