Carles Torner (Barcelona, 1963) és escriptor. Ha publicat poesia, assaig i narrativa. Entre la seva obra poètica destaquem Viure després (1998), premi de la Crítica de poesia catalana, i d’entre la narrativa, la novel·la Ucraïna, mon amour (2023). Dels seus llibres d’assaig sobresurten Shoah, una pedagogia de la memòria (2002) i L'arca de Babel (2005). Va ser president del MIEC del 1986 al 1991, director del programa de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull del 2004 al 2010 i, des del 1992, ha tingut diverses responsabilitats a l’associació d’escriptors PEN Internacional, que dirigí entre 2014 i el 2021 des de la seu de Londres. Actualment n’és vicepresident.