AÑORANTES DE UN PAIS QUE NO EXISTIA: ANA MARTINEZ IBORRRA Y ANTONIO DELTORO. EXILIADOS EN MEXICO

"Añorantes de un país que no existia" és un vers del poeta Antonio Deltoro dedicat als seus pares. Traça una anotació biogràfica d'Ana Martínez Iborra (1908-2002) i d'Antonio Deltoro Fabuel (1906-1987), dos universitaris valencians que van estudiar en el trànsit de la Dictadura de Primo de Rivera a la República i que van trenar les seues vides cap a 1931. Membres de la FUE i del Partit Comunista, van participar en l'escena política i cultural de la València republicana, i Deltoro va ser secretari de Josep Renau en la Direcció General de Belles arts entre 1936 i 1938. Professors d'ensenyament mitjà de Geografia i Història i Literatura, l'exili els va portar a França, República Dominicana i, en 1941, a Mèxic. Allí van morir. Amb el títol "Dues converses amb Antonio Deltoro Fabuel (1978-1979)", s'editen per primera vegada dues entrevistes realitzades a Ciutat de Mèxic, en 1978 i 1979, per Francisca Perujo i Matilde Mantecón, pertanyents a l'anomenada segona generació de l'exili. Una edició anotada per extens per a documentar millor els episodis referits per Deltoro i percebre el ressò de les veus i les trobades que van anar creant el seu món, en particular en el període entre 1929 i 1939. Ana Martínez Iborra i Antonio Deltoro van aconseguir refer la seua vida afectiva i professional a Mèxic i, encara que no van viure atrapats en l'anhel del retorn -cancel·lat entorn de 1946-, no va resultar fàcil véncer la nostàlgia. Va ser el doble rostre de l'exili, entre la integració i el desarrelament, escindit entre Mèxic i Espanya. L'edició es completa amb un apartat de textos i documents i amb una selecció de poemes que el seu fill va publicar entre 1992 i 2017, a la qual ha posat per títol "Poemes als meus pares".