ARQUITECTURA D UN BUIT

«Arquitectura d''un buit» ha recibido el premio Micalet de Teatro (2012) convocado por la Sociedad Coral El Micalet. Con esta obra, el actor, director y autor teatral Francesc Adrià Cucarella, enreda al espectador -en este caso, el lector- en un caos secuencial para someterlo finalmente a un interrogatorio, que más bien parece dirigido a quien lo ve (lee), que no a los personajes.«Arquitectura d''un buit» ha obtingut el Premi Micalet de Teatre (2012) convocat per la Societat Coral El Micalet. Amb aquesta obra, l''actor, director i autor teatral Francesc Adrià Cucarella, embulla l''espectador -en aquest cas, el lector- en un caos seqüencial per a portar-lo finalment a un interrogatori que més bé sembla dirigit a qui ho veu (llegeix), que no als personatges.Con «Arquitectura d''un buit», el actor, director y autor teatral Francesc Adrià Cucarella, ha recibido el premio Micalet de Teatro (2012), convocado por la Sociedad Coral El Micalet. La extrema precaución de la agrupación SÍDIGNITAT para que no se infiltre ningún grupo antieutanasia hace alterar los planes acordados por un matrimonio de artistas. Activistas de pleno derecho de mayo del 68, no admiten, ni entienden, que las nuevas leyes andaluzas de muerte asistida reparan en plazos y premisas, y esto los hace acudir en Suiza. Los hijos quieren acompañarlos en el momento crucial. El autor enreda al espectador -en este caso, el lector- en un caos secuencial para traerlo finalmente a un interrogatorio que más bien parece dirigido a quien lo ve (lee), que no a los personajes.Amb «Arquitectura d''un buit», l''actor, director i autor teatral Francesc Adrià Cucarella, ha obtingut el Premi Micalet de Teatre (2012), convocat per la Societat Coral El Micalet. L''extrema precaució de l''agrupació SÍDIGNITAT perquè no s''hi infiltre cap grup antieutanàsia fa alterar els plans acordats amb un matrimoni d''artistes. Activistes de ple dret del maig del 68, no admeten, ni entenen, que les noves lleis andaluses de mort assistida reparen en terminis i premisses, i això els fa acudir a Suïssa. Els fills volen acompanyar-los en el moment crucial. L''autor embulla l''espectador -en aquest cas, el lector- en un caos seqüencial per a portar-lo finalment a un interrogatori que més bé sembla dirigit a qui ho veu (llegeix), que no als personatges.