BARCELONA

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991) va escriure novel·les (Necessitem morir, Feliçment jo sóc una dona, Quim/Quima, Un lloc entre els morts, Lo color més blau), teatre (Tu i l'hipòcrita, Dones, flors i pitança, La cultura de la coca-cola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya) i assaig (La dona a Catalunya, La joventut, és una nova classe?), a més de desenvolupar una important activitat mediàtica, que la van convertir en una de les intel·lectuals més respectades i populars del seu temps.

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) és catedràtic d'història de Catalunya a la UAB i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d'Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l'Estatut d'Autonomia de del 1979). Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle XV (1973), en col·laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L'Estatut d'autonomia de Catalunya (1982) 4 vols. (en col·laboració amb Sebastià Riera i Viader); Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d'autonomia (2003) i La Generalitat a l'exili (2008), i, amb Ramon Sarobe, d'Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars. 1451-1500 (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d'Història de Catalunya, 2 vols. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); i L'Estatut de la Transició. L'Estatut de Sau, 1978-1979 (2010). Amb M. Morales ha tingut cura d'editar: Jaume Vicens i Vives, Girona (2010) i Jaume Vicens i Vives. Visions sobre el seu llegat (2010).