📗 Libro en catalán CARRER MARSALA

Editorial Empúries - 9788497871150

Literatura en catalán Narrativa en catalán

Sinopsis de CARRER MARSALA

Carrer Marsala és una de les novel·les més singulars i una de les obres mestres de la literatura catalana del segle XX. Escrita l'any 1974 i publicada el 1985 dins la col·lecció "Tros de paper" d'Editorial Empúries, va despertar immediatament l'interès de la crítica i va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el premi de la Generalitat de Catalunya. A Carrer Marsala Miquel Bauçà dóna veu a un personatge, Rogério, del qual sabem poques coses concretes: està casat amb Magdalena, és lector d'Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi, és un venedor de sabó obsessionat per l'higiene bucal i recorre una geografia que es va desdibuixant progressivament. Hipocondríac i paranoic, Rogério és un explorador de perplexitats que fa un petit esforç per estimar-se sense aconseguir-ho mai del tot.


Ficha técnica


Editorial: Editorial Empúries

ISBN: 9788497871150

Idioma: Catalán

Número de páginas: 64
Tiempo de lectura:
1h 25m

Encuadernación: Tapa blanda

Fecha de lanzamiento: 07/03/2005

Año de edición: 2005

Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Empuries Narrativa
Número: 255
Alto: 22.5 cm
Ancho: 15.0 cm
Grueso: 0.6 cm
Peso: 116.0 gr

Especificaciones del producto



Escrito por MIQUEL BAUÇA


Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004) es va donar a conèixer com a poeta amb Una bella història (1962), que havia obtingut el premi Joan Salvat-Papasseit del 1961 amb el títol Diumenges a la tarda... Durant una colla d'anys Bauçà va seguir publicant exclusivament poesia —llibres com El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975; premi Vicent Andrés Estellés) o Les Mirsines (1983)—, però el 1985 va irrompre en el camp de la narrativa amb Carrer Marsala, que va tenir de seguida un gran ressò i va merèixer els premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd. A mitjan de la dècada dels vuitanta, doncs, amb aquell relat escrit l'estiu del 1974, Bauçà es va instal·lar en l'imaginari dels lectors també com un gran narrador, i fins al 1998 va seguir donant a conèixer tant llibres de versos —Obra poètica 1959-1983 (1987) i El crepuscle encén estels (1992)— com obres narratives: la novel·la L'estuari (1990, premi Sant Joan) i els dos relats aplegats en El vellard. L'escarcellera (1992). Després va venir el canvi: un llibre d'aspecte enciclopèdic, on s'alternen la prosa i el vers, titulat precisament El Canvi (1998). A l'obra posterior de Bauçà, tota en versos heptasíl·labs, aquesta petja enciclopèdica hi és encara més patent; són els dos últims llibres que va veure publicats —Els estats de connivència (2001) i Els somnis (2002)— i els dos que van sortir pòstumament —Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates (2007)—. Ara s'hi afegeix una baula imprescindible: En el Feu de l'Ermitatge, que va guanyar el premi Miquel de Palol del 1993.
Descubre más sobre MIQUEL BAUÇA
Recibe novedades de MIQUEL BAUÇA directamente en tu email

Opiniones sobre CARRER MARSALA


¡Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en 20€*!

Los libros más vendidos esta semana