La renovació teatral modernista —una de les mes agosarades de la historia del teatre català del segle XX— va generar un dramaturg heterodox, Juli Vallmitjana i Colominas (Barcelona, 1873 – 1937). Partint del costumisme vuitcentista, l’autor de Sota Montjuc (1908) i La Xava (1910) en capgirà els mecanismes per portar a l’escenari els sectors mes marginals de la societat barcelonina del seu temps. Els textos teatrals mes atrevits de Vallmitjana mostren sense atenuants aquesta Barcelona oculta, deliberadament ignorada pels "lleons" noucentistes que maldaven per bastir la "ciutat ideal". Vallmitjana volgue deixar un testimoni directe i veraç, despietat i tot, dels espais mes marginals de la "ciutat maleda" amb la intenció manifesta de facilitar-ne la regeneració social. Perque estava convençut que el fet de coneixer i comprendre la realitat era un pas previ per esmenar-la.
Ficha técnica
Editorial: Edicions de 1984
ISBN: 9788492440337
Idioma: Catalán
Número de páginas: 102
Tiempo de lectura:
2h 20m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/01/2009
Año de edición: 2009
Plaza de edición: Barcelona
Número: 3
Especificaciones del producto
Escrito por Juli Vallmitjana
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral. Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló. Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.