Claude Lévi-Strauss

Abans de ser etnòleg, Lévi-Strauss, nascut en 1908, és un caminant, un home que recorre el món per a prendre'n les mesures. La passió pel descobriment el duu a Brasil, on aprèn un ofici que en aquell temps cap universitat no ensenya. En 1940, ha de fugir de França. Nova York és una revelació, un lloc de retrobament amb la intelligentsia del Vell Món. A través de la seua amistat amb Roman Jakobson i l'enlluernament que li causa el descobriment de la lingüística estructural, obté la carcassa que donarà sentit i rigor a la seua exploració de la diversitat humana. La seua tesi sobre Les structures élémentaires de la parenté, elaborada en aquesta època, és rebuda immediatament com un clàssic. Lévi-Strauss torna a França en 1948 i necessitarà dotze anys per a dotar la seua disciplina d'un lloc institucional, amb la creació d'una càtedra en el Collège de France. La publicació en 1954 de Tristes tropiques el dóna a conèixer al gran públic. El pensament de Lévi-Strauss s'imposa, a partir dels anys seixanta, com un dels pols de la consciència contemporània. La seua obra és inseparable d'una reflexió sobre la nostra societat i el seu funcionament. Té una visió ecològica del món i dels individus, avant la lettre. El que el pensament salvatge diu en el mite, nosaltres ho cerquem en la literatura i l'art. Per això Lévi-Strauss desenvolupa tesis provocadores sobre la producció en temes com l'art plàstic i la música. El que aquest llibre relata és la'ventura intel•lectual del segle XX.

Abans de ser etnòleg, Lévi-Strauss, nascut en 1908, és un caminant, un home que recorre el món per a prendre'n les mesures. La passió pel descobriment el duu a Brasil, on aprèn un ofici que en aquell temps cap universitat no ensenya. En 1940, ha de fugir de França. Nova York és una revelació, un lloc de retrobament amb la intelligentsia del Vell Món. A través de la seua amistat amb Roman Jakobson i l'enlluernament que li causa el descobriment de la lingüística estructural, obté la carcassa que donarà sentit i rigor a la seua exploració de la diversitat humana. La seua tesi sobre Les structures élémentaires de la parenté, elaborada en aquesta època, és rebuda immediatament com un clàssic. Lévi-Strauss torna a França en 1948 i necessitarà dotze anys per a dotar la seua disciplina d'un lloc institucional, amb la creació d'una càtedra en el Collège de France. La publicació en 1954 de Tristes tropiques el dóna a conèixer al gran públic. El pensament de Lévi-Strauss s'imposa, a partir dels anys seixanta, com un dels pols de la consciència contemporània. La seua obra és inseparable d'una reflexió sobre la nostra societat i el seu funcionament. Té una visió ecològica del món i dels individus, avant la lettre. El que el pensament salvatge diu en el mite, nosaltres ho cerquem en la literatura i l'art. Per això Lévi-Strauss desenvolupa tesis provocadores sobre la producció en temes com l'art plàstic i la música. El que aquest llibre relata és la'ventura intel•lectual del segle XX.