Crònica japonesa

En arribar al Japó, etapa final d’un llarg viatge per terres d’Àsia, Nicolas Bouvier es troba un país que el meravella. La II Guerra Mundial, que no fa massa anys que s’ha acabat, ha obert una profunda ferida a tot l’entramat social: d’aquesta cultura mil·lenària res tornarà a ser igual. I és en aquest procés de canvi genera-cional on l’autor hi viu la seva experiència viatgera. Anys més tard, potser amb unes condi-cions no tan precàries com en el seu primer viatge, l’autor troba un país dife-rent: “Aparentment, només hi havia l’em-perador, la bandera, els torneigs de sumo i l’olor dels vàters que no havien canviat”. Això condicionarà Bouvier a refugiar-se en llocs del Japó on aquest canvi no és tant palpable: Kyoto i principalment les illes del Nord, concretament Hokkaido. La visió intima i alhora plena de sensibilitat vers una terra que el fascina, amb referències mitològiques i històriques incloses, fan d’aquest llibre un referent important dins la literatura de viatges del Japó.

En arribar al Japó, etapa final d’un llarg viatge per terres d’Àsia, Nicolas Bouvier es troba un país que el meravella. La II Guerra Mundial, que no fa massa anys que s’ha acabat, ha obert una profunda ferida a tot l’entramat social: d’aquesta cultura mil·lenària res tornarà a ser igual. I és en aquest procés de canvi genera-cional on l’autor hi viu la seva experiència viatgera. Anys més tard, potser amb unes condi-cions no tan precàries com en el seu primer viatge, l’autor troba un país dife-rent: “Aparentment, només hi havia l’em-perador, la bandera, els torneigs de sumo i l’olor dels vàters que no havien canviat”. Això condicionarà Bouvier a refugiar-se en llocs del Japó on aquest canvi no és tant palpable: Kyoto i principalment les illes del Nord, concretament Hokkaido. La visió intima i alhora plena de sensibilitat vers una terra que el fascina, amb referències mitològiques i històriques incloses, fan d’aquest llibre un referent important dins la literatura de viatges del Japó.