Cuidar-se en comunitat

Els darrers anys, les llars col·laboratives han viscut una expansió considerable tant en l’àmbit europeu com en l’estatal a causa de les transformacions en la demografia, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar, la transmissió i l’herència de la propietat, i l’aposta per una vellesa més activa. A través d’una aproximació etnogràfica, aquest llibre recull les experiències de set llars de l’Estat adreçades a persones grans. Són espais que representen un nou paradigma de les formes de convivència, perquè se centren en l’atenció comunitària i l’autocura, alhora que defensen un envelliment saludable. Gràcies a la dinàmica atenta del grup i al sentiment col·lectiu que s’hi genera, les persones que s’hi estan o que preveuen fer-ho algun dia acaben valorant aquesta alternativa de convivència com una opció on viure la vellesa de manera autogestionada.

Els darrers anys, les llars col·laboratives han viscut una expansió considerable tant en l’àmbit europeu com en l’estatal a causa de les transformacions en la demografia, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar, la transmissió i l’herència de la propietat, i l’aposta per una vellesa més activa. A través d’una aproximació etnogràfica, aquest llibre recull les experiències de set llars de l’Estat adreçades a persones grans. Són espais que representen un nou paradigma de les formes de convivència, perquè se centren en l’atenció comunitària i l’autocura, alhora que defensen un envelliment saludable. Gràcies a la dinàmica atenta del grup i al sentiment col·lectiu que s’hi genera, les persones que s’hi estan o que preveuen fer-ho algun dia acaben valorant aquesta alternativa de convivència com una opció on viure la vellesa de manera autogestionada.