Deu anys d exili (publicat pòstumament el 1821) és el relat autobiográfic en qué Germaine de Sta"l narra els seus anys de desterrament sota el régim de Napoleó Bonaparte. L obra descriu la persecució política que patí a causa de les seves opinions liberals i la seva oposició al despotisme imperial. De Sta"l evoca amb lucidesa i sensibilitat el dolor de l exili; les seves estades a Alemanya, Su¯ssa i Rússia, i les trobades amb figures intel·lectuals i polítiques de l época. Alhora, reflexiona sobre la llibertat, la condició femenina i el paper de l escriptor davant el poder. L autora mostra com la seva passió per la independéncia i la cultura la sosté enmig de la solitud i la pérdua. Amb un estil elegant i introspectiu, Deu anys d exili és tant un testimoni històric com una meditació sobre el valor moral de resistir dins l atmosfera asfixiant d una tirania i sobre el destí de l esperit en temps d opressió.