📗 Libro en valenciano EL CAS FORLATI: L HOME QUE VOLIA SER MARLOW

Loren

19/02/2021

Bolsillo

Ens el van recomanar entre altres lectures a l'eoi. M'abellia una lectura amena i entretinguda doncs l'he elegit i m'han sorpresa, i decebuda, les seues flaqueses. Escric això un mes després de la lectura doncs amb suficient distància per a expressar una opinió ponderada. Com a lectura fàcil per a impregnar-se del valencià local pot valer, però excepte per a algú especialment nostàlgic de certs ambients urbans valencians dels anys 2000 no el recomanaria com a compra o regal perquè està molt sobrevalorat com a novel·la. Pretén ser una paròdia de novel·la negra i de misteri però és queda molt lluny de les seues ambicions. No hi ha misteris ni perills angoixants, encara que sigan disparatats, no hi ha investigació de cap de les revelacions que ens conten que és el mínim que s'espera d'una trama detectivesca. Els personatges no són suficientment encarnats per a interessar. La comicitat és bastant forçada. La història és poc més que una successió d'esquetxos, més o menys graciosos, mai emocionants. I la fi és totalment fallida, com elegida al atzar perquè hi havia d'haver un final com siga... Tot i així, com que acostume a ser bon públic crec que encara que no haguera degut a la força arribar a la fi per a fer-ne una ressenya, l'hauria acabat, però hi ha hagut moments que em costava continuar. Pretendre que és una novel·la redona és molt exagerat i totalment aberrant traduir-la al castellà atès que el seu principal interès és ser un pretext per a llegir en valencià. Hi ha molt bons ingredients que fan el conjunt simpàtic però són malbaratats. Per tant, una llàstima que la editorial no haja sigut més exigent. Amb unes quantes millores en el desenvolupament de la intriga i la psicologia dels personatges, l'intent podia haver sigut molt més convincent. Doncs gràcies per les gràcies costumistes i burlesques, per les que done 3 estrelles indulgents, però la propera vegada pel bé de l'autor i de les lletres valencianes, millor no contentar-se amb els aplaudiments dels incondicionals.