En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat un protagonisme especial, i entre aquests destaquen les investigacions sobre religiositat i espiritualitat. Tant és així que, en alguns casos, el passat de les monges -sobretot en el temps de la Contrareforma- és conegut quasi millor que el dels frares. No es pot dir el mateix, però, de les filles de sant Domènec, sobretot en els territoris de l'antiga província d'Aragó i, de manera especial, en l'àmbit valencià. La seua memòria escrita va quedar dispersa -si no arrasada- a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l'oblit els grans cenobis de monges establerts ací per l'orde de Predicadors. El present llibre s'ocupa d'una d'aquestes fundacions, que, sota l'advocació de 'Corpus Christi', va alçar a Vila-real, a la fi dels anys trenta del sis-cents, sor Inés de l'Esperit Sant -Sisternes d'Oblites en el segle-, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.
Ficha técnica
Editorial: Publicacions de la Universitat de València