El darrer any de la infantesa és la crònica emotiva de la vida dels residents dun barri marginal proper al quarter de plaer més pròsper de Tòquio. Narra els conflictes i les decepcions duna canalla que és just al llindar dadonar-se tant del preu de lexistència com de la feblesa dels adults. Al final de la infantesa resta la perplexitat i la possibilitat dun combat contra un destí que ha estat teixit per mans alienes. La narració es descabdella, com un emakimono, filant una cadena oberta de seqüències en què lautora, bo i seguint la vella tradició japonesa, no ha descuidat la presència llisquívola del silenci.