EL GAUDI DE CASTIGAR

Com es que el feminisme ha acabat confiant la seva força a les presons, els codis penals i els jutjats? Laura Macaya porta mes de vint anys acompanyant dones afectades per violencia masclista, violencia sexual i tràfic, en serveis públics d atenció i a l organització feminista Genera. Ha dirigit cases d acollida i ha vist ordres de protecció denegades amb risc evident, processos judicials que revictimitzen i dispositius de protecció que acaben produint control, infantilització i dependencia. D aquesta experiencia neix una crítica incomoda i rigorosa: el càstig no es una eina imperfecta que calgui ajustar, sinó un dispositiu que produeix els mateixos problemes que diu resoldre. El llibre resegueix com l Estat ha capturat el feminisme, com el conflicte polític s ha convertit en gestió neoliberal del dany i com s ha fabricat una figura de víctima funcional que alimenta una justícia convertida en espectacle. Pero El gaudi de castigar no es queda en el diagnostic. El seu darrer tram obre camí cap a l abolició del càstig a traves de les justícies restauratives, la redistribució material i les pràctiques feministes que ja s estan assajant. Un llibre escrit des de dins del moviment, per a qui sospita que alguna cosa no funciona i busca com formular-ho.

Com es que el feminisme ha acabat confiant la seva força a les presons, els codis penals i els jutjats? Laura Macaya porta mes de vint anys acompanyant dones afectades per violencia masclista, violencia sexual i tràfic, en serveis públics d atenció i a l organització feminista Genera. Ha dirigit cases d acollida i ha vist ordres de protecció denegades amb risc evident, processos judicials que revictimitzen i dispositius de protecció que acaben produint control, infantilització i dependencia. D aquesta experiencia neix una crítica incomoda i rigorosa: el càstig no es una eina imperfecta que calgui ajustar, sinó un dispositiu que produeix els mateixos problemes que diu resoldre. El llibre resegueix com l Estat ha capturat el feminisme, com el conflicte polític s ha convertit en gestió neoliberal del dany i com s ha fabricat una figura de víctima funcional que alimenta una justícia convertida en espectacle. Pero El gaudi de castigar no es queda en el diagnostic. El seu darrer tram obre camí cap a l abolició del càstig a traves de les justícies restauratives, la redistribució material i les pràctiques feministes que ja s estan assajant. Un llibre escrit des de dins del moviment, per a qui sospita que alguna cosa no funciona i busca com formular-ho.