Amb poc mes de vint anys, en Joan passava les hores mortes imaginant plans per escapar-se de la presó: des de fabricar una pistola amb molles de pa i betum, a aprendre a tocar el trombó i per camuflar el so en serrar els barrots de la cel·la. Hi havia anat a parar despres d& x02019;uns anys d& x02019;acció amb el maquis, implicat ja en un combat que va començar quan encara era un nen, entre treballadors i militants de la CNT de Barcelona. Una lluita incansable que l& x02019;acompanya encara avui, despres de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d& x02019;un segle de vida i una memoria per llegar.