EL MIL I PUIG ANTICH

El Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta, format per militants procedents de l''esquerra autònoma, de formació marxista heterodoxa, que s''identifica amb el consellisme, amb la tradició anarquista i el maquis llibertari, i que rep influències del Maig francès i del situacionisme. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar suport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoritarisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra. Per poder portar a terme aquests dos objectius, recorreran a l''acció directa, mitjançant atracaments —«expropiacions»— a entitats bancàries per donar suport a les caixes de resistència del vaguistes i per finançar la publicació de la revista CIA dels llibres d''Ediciones-Mayo 37. El seu discurs clarament anticapitalista i no merament antifranquista, així com les crítiques ferotges a les «forces democràtiques» que preparaven el Pacte de la Transició, per garantir la continucació de l''statu quo anterior, van provocar-ne l''aïllament polític. La conseqüència més tràgica d''això va ser la condemna a mort de Salvador Puig Antich, membre del MIL executat el 2 de març de 1974, acusat de la mort d''un policia en un judici ple d''irregularitats, davant el silenci i la indiferència de l''«oposició democràtica».

El Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta, format per militants procedents de l''esquerra autònoma, de formació marxista heterodoxa, que s''identifica amb el consellisme, amb la tradició anarquista i el maquis llibertari, i que rep influències del Maig francès i del situacionisme. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar suport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoritarisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra. Per poder portar a terme aquests dos objectius, recorreran a l''acció directa, mitjançant atracaments —«expropiacions»— a entitats bancàries per donar suport a les caixes de resistència del vaguistes i per finançar la publicació de la revista CIA dels llibres d''Ediciones-Mayo 37. El seu discurs clarament anticapitalista i no merament antifranquista, així com les crítiques ferotges a les «forces democràtiques» que preparaven el Pacte de la Transició, per garantir la continucació de l''statu quo anterior, van provocar-ne l''aïllament polític. La conseqüència més tràgica d''això va ser la condemna a mort de Salvador Puig Antich, membre del MIL executat el 2 de març de 1974, acusat de la mort d''un policia en un judici ple d''irregularitats, davant el silenci i la indiferència de l''«oposició democràtica».