EL MODERNISME PERDUT: L'EIXAMPLE DE BARCELONA

Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. Es un dels símbols que en defineixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest segon volum d'E/ modernisme perdut es recupera la memòria d'aquests elements destruïts a l'Eixample de Barcelona, un nou sector entre el centre històric de la ciutat i els antics municipis del pla de Barcelona, urbanitzat de manera gairebé paral·lela a l'eclosió del modernisme i on es van bastir bona part de les obres mestres del moviment. Per escriure'ls els seus autors es posaven en contacte amb persones grans de cada municipi, sobretot amb pagesos, pescadors o pastors, persones, en definitiva, que encara mantinguessin una relació estreta amb el món d'abans i amb la tradició. Les trobades i l'aplec de materials no tenia cap altre objectiu que deixar testimoni escrit de la riquesa de la nostra llengua.Aquest és el llibre de pòstum d'Albert Manent i Rosa M. Massegosa.

Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. Es un dels símbols que en defineixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest segon volum d'E/ modernisme perdut es recupera la memòria d'aquests elements destruïts a l'Eixample de Barcelona, un nou sector entre el centre històric de la ciutat i els antics municipis del pla de Barcelona, urbanitzat de manera gairebé paral·lela a l'eclosió del modernisme i on es van bastir bona part de les obres mestres del moviment. Per escriure'ls els seus autors es posaven en contacte amb persones grans de cada municipi, sobretot amb pagesos, pescadors o pastors, persones, en definitiva, que encara mantinguessin una relació estreta amb el món d'abans i amb la tradició. Les trobades i l'aplec de materials no tenia cap altre objectiu que deixar testimoni escrit de la riquesa de la nostra llengua.Aquest és el llibre de pòstum d'Albert Manent i Rosa M. Massegosa.